No voldria ser el publicista de Timothée Chalamet. Si l’han acomiadat, s’haurà sentit alleujat, després d’una temporada de premis esgotadora. Tant de bo cada any tinguem una Karla Sofía Gascón.
Chalamet havia signat la millor interpretació de l’any a Marty Supreme, un jugador de ping-pong vividor, ambiciós, sense escrúpols i disposat a tot per ser una estrella. L’actor està electritzant i surt pràcticament en tots els plans de la pel·lícula. Objectivament, en qualsevol altre cas, hauria arrasat en tots els lliuraments de premis. Era el seu any, no tenia grans rivals i venia d’una altra actuació memorable com a Bob Dylan; el millor d’una pel·lícula avorrida, sense res interessant a contar i, en resum, bastant dolenta.
Però el nou gran mocós cau malament a Hollywood i al món. No li perdonen que hagi dit públicament que vol ser un dels grans com Marlon Brando i Daniel Day-Lewis. Que no es faria l’humil i que cercava la grandesa com a intèrpret. Ha recalcat l’excel·lència del seu paper en tota la gira promocional de Marty Supreme. Té tota la raó, però ni Hollywood ni el món funcionen així. Ja havia perdut l’Oscar (les votacions estaven tancades) quan va dir que el ballet i l’òpera no importaven a ningú. Milers d’indignats el varen crucificar, milers dels quals no hauran anat al ballet ni a l’òpera en la seva vida. Va ser honest des de la seva perspectiva d’un al·lot de 30 anys, bocamolla, que no ho considera un art popular.
El públic i la crítica s’han rendit a altres grans (molts), a més de Brando i Day-Lewis, que s’han comportat igual que Chalamet, de manera arrogant i han estat tan cretins com ell. Però no desitjaven un Oscar públicament com Timothée ni deien obertament que el mereixien. Michael B. Jordan ha estat el gran beneficiat de la polèmica: ja podrà estrenar pel·lícules vitalíciament amb l’afegit sota el seu nom d’Academy Award Winner per interpretar uns bessons a Sinners que moltes vegades semblaven el mateix amb diferent vestimenta.
A Chalamet ningú li pot negar, per molt pallús que sigui, el títol de millor actor de la seva generació. El nou DiCaprio, com ell va ser el nou De Niro, i així successivament. Que tingui paciència, Hollywood el redimirà amb una pel·lícula mediocre i una interpretació histriònica. Que li ho diguin al pobre Al Pacino, sense anar més lluny. Un altre intens incontestable.
