L’amo de la xarxa
L’home més ric del món acaba de comprar una de les xarxes socials més poderoses i poblades del sistema digital: Twitter. A aquesta xarxa li devem molt; la veritat és que ha estat un instrument de debat social massiu, amb tot el que això té de bo i de dolent; també és un fòrum on es difonen mentides o simplement es fa bullir l’olla de l’humor o de la polèmica més o menys gratuïta i fugissera. Twitter té un preu, sí, però ningú en sap el valor 'de veritat', si és que un concepte com aquest té cap sentit en l’economia digital.
Els usuaris hi tenim un compte gratuït, però des del moment que piulem en el fons estem treballant per a un altre, sense rebre més que una certa visibilitat i reconeixement: donem contingut i entretenim, informem o no, divertim o generem debat, i tot el que això ens aporta a nosaltres, personalment, és més aviat intangible; els amos de l’invent sí que cotitzen a la borsa. Aquesta xarxa no és neutra: la governen algoritmes que premien certa mena de contingut, i que afavoreixen la polèmica, la discussió i fins i tot l’insult i el linxament.
Instruments de connexió i de comunicació que en la utopia digital se suposava que havien d’unir-nos i fer-nos compartir informació al final han acabat convertint-se en eines de divisió i sectarisme, de ressò del que ja sabem o volem pensar: també a Twitter acabes només veient el que t’interessa o que sintonitza amb les teves idees. Premia amb difusió, i, per tant, amb més seguidors, la polèmica, la pulla i el reforçament del que ja estem disposats a creure. Twitter ens estudia: estableix un perfil abstracte amb dades sobre la mena d’ús que en fem; sap quant de temps hi dediquem i què ens interessa, i premia sobretot els que més tabola fan, perquè són més útils a la seva missió de fer-se addictiva.
Abans de comprar l’invent, Musk ha demanat que Twitter sigui un "escenari inclusiu per a la llibertat d’expressió", i que el seu algoritme sigui obert, que altres programadors puguin veure com s’opera la cosa, quin sistema de prioritats i d’interessos hi ha rere la promoció de cada contingut. Ja li han recordat a Musk, però, que ell mateix va fer tancar el compte d’un usuari que publicava cada un dels vols privats que ell agafava per moure’s de banda a banda del planeta.
Una de les principals plataformes de comunicació del món estarà en mans d’un sol individu, i és una ingenuïtat pensar que no l'usarà en benefici propi, dels seus negocis de cotxes o a favor dels mitjans de comunicació que més li riguin les gràcies. Ho pot vestir de filantropia, i d’aprofundiment del debat democràtic, però en el fons és l’instrument d’un empresari per fer-se més ric i influent. I tot enmig dels rumors de la tornada de Trump a la plataforma, i de les intencions del magnat de postular-se de nou com a candidat republicà a la Casa Blanca…
Les democràcies ja no poden funcionar al marge de les xarxes socials, dels motors de recerca d’Internet, de plataformes privades de comunicació que tenen la seva pròpia agenda. Els interessos dels amos poden no tenir res a veure amb els interessos del comú de l’electorat, per bé que aquest electorat no s’assabenta de res si no ho diuen les xarxes…
Melcior Comes és escriptor
