I AQUÍ

Si la justícia no ho fa, ens hem de protegir sols

La justícia falla, o s’equivoca, quan posa en perill el periodisme i el dret a la informació de tots els ciutadans. Sense la garantia d’aquest dret, la democràcia és inviable. La requisa dels telèfons mòbils dels periodistes Kiko Mestre i Blanca Pou i l’ordre d’escorcoll per cercar l’origen de les filtracions del cas Cursach són tan sols l’última evidència d’aquesta fallada general. S’afegeix al segrest de publicacions i el tancament indiscriminat de webs en el marc de l’1-O, i a la persecució de rapers incòmodes. Els atacs al dret a la informació i a la llibertat d’expressió són dues cares de la mateixa moneda amb què l’Estat juga com si fos un aprenent de prestidigitador.

Amb tot, als periodistes no ens ha d’aturar que la justícia falli. Ho hem de combatre i, mentrestant, continuarem fent la nostra feina, però no ens deixen més remei que obligar-nos a aprendre com protegir les nostres fonts davant els errors del sistema. Hem de ser cada vegada més conscients de com ens comunicam, de les vulnerabilitats dels aparells que feim servir per fer-ho i de les tècniques que podem utilitzar per superar-les. A les facultats de periodisme s’haurien de començar a ensenyar nocions bàsiques de seguretat informàtica i operativa; cap de nosaltres hauria de fer servir un telèfon o un ordinador que no estigui xifrat i protegit amb una contrasenya forta. Hem de saber què són i com emprar eines com PGP, OTR, Signal, etc. I també quan podem evitar lliurar una contrasenya a les forces de seguretat.

A algun periodista tot això li pot semblar exagerat, fins al dia que tingui una informació que afecti algú prou poderós. Llavors haurà de saber com protegir qui li ho ha fet arribar.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF