De sobte, la sorpresa al Port de Sóller, i amb la sorpresa, l’alarma i la consternació: la temporada turística, ai las, no és tan bona com en els anys anteriors. Els periodistes especialitzats en recomptes de vols, pernoctacions i despeses acudeixen veloços a recollir les declaracions dels amos del tros. Aquí, un restaurador lamenta haver hagut de fer fora cinc cambrers (ho lamenta per ell, no pels cinc cambrers): “He passat de no tenir treballadors a tenir-ne de més”. Allà deçà, un altre propietari es fa preguntes sobre els usos i costums de la parròquia turística: “Hi ha rècord d’arribades a l’aeroport, però gasten manco que altres anys. Per ventura es compren un bocadillo i se l’enduen a la platja, en comptes de dinar a un restaurant...” Alguns, per no dir bastants, dels turistes que tenen a bé visitar-nos són més d’endur-se a la platja consumicions líquides o inhalades, abans que sòlides. És una aposta que una bona part del sector turístic va fer fa molts d’anys, i que encara avui lliga el nom d’aquestes Illes (la nostra ‘marca’) al turisme de baix cost. Poden embellir-ho tant com vulguin, però aquesta continua sent la realitat.
Tanmateix, entre les veus del sector que surten a analitzar la que sembla que pugui ser una baixada en els ingressos hi ha coincidència en dos aspectes que surten tot d’una. U, qui pagarà la conseqüències de la baixada, diuen literalment els empresaris, “seran els treballadors”, que continuen sent considerats i presentats com a ostatges. I dos, la davallada s’explicaria com a conseqüència de “les campanyes socials i mediàtiques contra el turisme”. Per campanya contra el turisme s’entén, a les Balears, una pintada dels joves d’Arran a la façana de la Conselleria de Turisme al carrer de Montenegro, seguida d’un vídeo amb crítiques al turisme penjat a les xarxes. La resposta del sector turístic i dels seus corifeus diguem-ne polítics i periodístics ha estat tan exagerada, tan desproporcionada i fora de to (des d’una gran campanya, aquesta sí, d’anuncis desitjant als turistes que hagin estat feliços aquí, fins a qualificar els joves d’Arran de nazis i terroristes, passant per titulars que els amenaçaven amb persecucions policials i judicials), que ha acabat donant més la mesura de la baixa qualitat dels responsables de la nostra primera indústria que no de la suposada perillositat del jovent anticapitalista local.
Si volen trobar respostes al seu neguit, tal vegada els nostres empresaris turístics podrien fixar-se en un document presentat fa pocs dies, el del BBVA Research, que es refereix al primer semestre del 2025 de l’economia catalana, però que es fixa en un fet que succeeix allà, però que té el seu paral·lel aquí: l’alentiment en la despesa i les pernoctacions mitjanes per turista, que podria suggerir la sensació d’esgotament del model actual. Una sensació que es veu reforçada per la manca de personal qualificat (és la conseqüència de dècades d’empènyer els joves a l’abandonament prematur dels estudis, també de la formació professional) i pels efectes en el mercat laboral, i en la qualitat de l’oferta turística, del creixement incontrolat de la població (que s’explica en bona part per la gran quantitat de gent que arriba a les Balears, com a Barcelona, cercant feina en l’hostaleria, encara que no en tinguin cap noció). En resum, el turisme de masses podria estar patint les conseqüències dels seus propis excessos. Però abans que afrontar aquesta situació, sempre serà més fàcil insultar i difamar aquells que gosin formular una crítica o fer una pintada en una paret.
