Jugar-se-la massa

PalmaSom una societat capaç de convèncer tothom que no es pot pujar a una moto sense casc, que te la jugues massa. En pocs anys es va conscienciar de la importància de protegir el cap i també, almenys molt més que no abans, del “si beus, no condueixis”. Hem canviat hàbits, hem conscienciat generacions, se’n va augmentar la vigilància i les sancions. Però el mateix zel que s’ha posat per conservar el cap físic no s’aplica per protegir l’estat mental ni el fetge dels menors.

Barra lliure per als menors. La periodista Maria Llull ho retratava bé a l’edició passada de l’ARABalears, i retratava dues realitats en les quals no hem evolucionat: d’una banda, la permissibilitat amb la relació alcohol-menors. N’està prohibida la venda, però tothom mira a un altre costat. “Entr on vull i bec el que vull”, deia una nina de 15 anys. D’altra banda, el fet que els locals de copes encara no solen posar cap pega a les al·lotes menors perquè hi entrin, perquè consideren que atreuen clientela masculina. Un fet que denota un masclisme ranci: com si fos normal que homes adults trobassin encantador tenir adolescents com a reclam. I tot això sense que ningú trobi motiu per indignar-se.

Totes les generacions han tingut les seves aventures i els seus excessos, i la dels que ja tenim una edat feia moltes bestieses. El passat, com en moltes altres coses, va ser pitjor. Però cal demanar-se per què, si hem aconseguit fer inacceptables coses com anar sense casc, no podem fer igual amb la permissivitat envers l’alcohol i amb aquest masclisme disfressat de normalitat. Perquè protegir el cap està molt bé, però protegir qui duu el casc també hauria de ser obligatori.