La jubilació massiva dels funcionaris, un problema i una oportunitat
Gairebé la meitat dels funcionaris estatals espanyols tenien més de 55 anys el 2021, segons un informe de l’OCDE. Això vol dir que en deu anys es jubilaran, i això afecta no només els funcionaris estatals sinó també els d’altres administracions, segons ho extrapola l'últim informe del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA). Hi haurà un forat enorme que no serà gaire fàcil d'omplir. L’experiència i la capacitat de gestió pública d’aquests treballadors es perdran, certament, però al mateix temps també s’obren oportunitats de millorar l’organització de les plantilles públiques i adaptar els perfils a les noves necessitats del segle XXI.
Que hi ha necessitat de funcionaris i que en alguns àmbits, com ara l’ensenyament i la sanitat, en falten més que en sobren és una realitat. Caldrà programar bé el relleu i fer-ho de manera planejada i ben treballada, de manera que no sigui necessari recórrer a procediments d’urgència, i una mica maldestres, com ha passat últimament en el procés d’estabilització per reduir la temporalitat –imposat per la UE–. Hi ha àmbits, a més, en què calen nous perfils més adaptats, per exemple, als canvis tecnològics dels últims temps, gent capaç no sols d’emprar aquestes noves eines sinó també d’impulsar-les i adaptar-les a la gestió pública per reduir la lentitud burocràtica, que tant preocupa a les empreses i ciutadans, i controlar que se’n faci un bon ús. Això suposa treballar molt a fons els perfils necessaris i també tenir clar que el funcionariat i la gestió pública són eines fonamentals de la democràcia per assegurar la igualtat d’oportunitats.
En aquest sentit, són interessants les propostes que es fan des del FERA, un espai de trobada d’organitzacions de diferents àmbits, per la reforma de l’administració. Consideren, per exemple, que és clau la figura del directiu públic, una figura que ara molts cops cau en mans dels polítics de torn i que ells proposen que tingui unes funcions professionals més clares que permetin diferenciar-lo del gestor polític, que molts cops no té ni la formació ni les competències per liderar àrees de gestió pública que afecten directament el benestar comú amb iniciatives que tenen un suport col·lectiu i legal que depassa el biaix polític del govern de torn. Els polítics han de definir les polítiques i les prioritats, però són els funcionaris els que ho han de gestionar de manera eficient, legal i professional d’acord amb el bé comú. També es recomana al document que hi hagi canvis en el sistema d’accés al cos, ara centrat en unes oposicions bàsicament memorístiques, i també que hi hagi una avaluació periòdica dels treballadors públics perquè els que ho fan millor rebin compensacions extres.
Empresaris i sindicats estan preocupats també per aquest gran relleu a la gestió pública i demanen a les administracions que es posin les piles per tal d’adaptar-se als temps que vindran, de manera que no es produeixi un col·lapse del sistema. Ara és el moment, si no és que ja fem tard, de plantejar aquesta reforma a fons de la gestió pública, que hauria de millorar la relació dels ciutadans i les empreses amb l’administració i crear millors condicions a la feina imprescindibles per als treballadors públics.
