Sé que la violència hauria de ser sempre la darrera opció. O més ben dit, faig un esforç diari per intentar-me autoconvèncer que hauria de ser així, tot i que hi ha una part de mi que voldria entregar-se a una violència oberta i sense escrúpols, deixar-se anar pel tobogan del furor venjatiu i començar a repartir fins a quedar-se a ple. Seria una bona teràpia. Li ho demanaré a la meva psicòloga.
En tot cas, fa temps que pens que els ciutadans podríem fer més per contribuir als somnis punitius dels nostres representants, que varen interpretar correctament les obsessions maníaques dels ciutadans de la ciutat col·locant un cotxe de la Policia Municipal de Palma enmig de la plaça més concorreguda de Ciutat per vigilar que ningú no la creui en patinet o bicicleta.
Però l’Ajuntament no pot col·locar un cotxe a totes les places ni un policia a tots els caps de cantó, així que voldria proposar una modificació de l’ordenança municipal que permeti que els ciutadans puguin saltar-se traves administratives i anar directes al tema del càstig o, com a mi m’agrada anomenar-ho (en homenatge a aquella obra mestra del cinema hard-local), que els ciutadans puguin administrar jostissi, jostissi de carreró.
No parl de legalitzar les armes de foc, només d’alguna pedrada ocasional i algun retrovisor romput. Per exemple, els dels cotxes que aparquen als caps de cantó, barrant el pas, sense cap mena de consideració per ningú més que ells i les seves presses. Intenta tu passar en cadira de rodes, cotxet de nins o carregat amb la compra. Pens que en aquests casos, hauríem de poder prendre’ns la jostissi per la nostra mà i que rompre un vidre o punxar les rodes del vehicle infractor seria quasi una obligació cívica, un tema de pedagogia.
També pens que estaria bé començar a anar pel món amb una bossa de pedres i macs de diferents mides. Sempre he trobat a faltar una bona pedra en la típica situació en què estàs travessant un pas zebra i algun cotxe decideix no frenar. Els millors són aquells conductors que, tot i estar a punt de convertir-te en compota d’humà, aixequen la mà en senyal de disculpa preventiva, perquè en cas que et matin o t’enviïn a l’hospital sàpigues que almanco has caigut sota les rodes d’una bona persona.
No seria un tema de jostissi respondre amb una pedrada? Aixecant la mà, immediatament després, perquè sàpiguen que, nosaltres, també som gent de pau.
Aquests són els dos casos que ara m’han vengut al cap, però segur que hi ha desenes de situacions en què els ciutadans de Palma podem contribuir a una comprensió més profunda de la paraula ‘civisme’ per part dels nostres conciutadans exercint una militància més proactiva i mostrant un compromís més ferm amb la política de tolerància zero promoguda per l’Administració local.
La jostissi som tots.
