La Inutilitat de l'Inútil
El 1778, a causa d'una crisi de subsistències puntual, a França faltava farina per a elaborar el pa, que era l'aliment bàsic de la dieta del poble pla, fins a tal punt que s’hi destinava la meitat del salari. A causa d'aquesta situació, la població es va congregar davant el palau per a reclamar solucions. Va ser llavors quan Maria Antonieta va preguntar a les seves dames de companyia què reclamava el poble i, en respondre-li que no tenien pa per a menjar, ella va dir: “Que mengin pastissos”, més concretament “la brioche”. Resulta que Maria Antonieta mai va pronunciar aquesta frase, que va quedar per a la història, però així mateix serveix per a reflectir la distància abismal que separa els uns dels altres, els que tenen de tot i no poden entendre aquells que manquen de gairebé tot i, per tant, ofereixen solucions inútils a problemes reals.
L'assumpte de la corbata per a estalviar energia pot ser que tingui sentit o pot ser que no, però les persones que pateixen la conseqüència de la calor no solen portar corbates, ni a l'estiu ni a l'hivern. El que sí que porten des de fa un temps és una soga al coll en forma de factures de la despesa d'electricitat, per a citar-ne un exemple. Aquesta soga és la corbata que porten molts treballadors i treballadores quan no poden pagar aquest consum. I quan això ocorre, en termini mínim la companyia de subministrament d'energia posa en marxa la seva maquinària de fustigació, mitjançant cartes redactades de manera educada però amenaçadora, i aquí cito un paràgraf d'una d'elles: “En cas que no aboni aquest deute en el termini improrrogable de 72 hores, entendrem exhaurida la via amistosa i el nostre client no tindrà al seu abast una altra via que la judicial per a la recuperació de les quantitats degudes, amb totes les despeses, costes judicials i interessos de demora que es derivaran per a vostè”! Cartes molt empàtiques que desanimen qualsevol, amenaces i fustigació per a factures de necessitats bàsiques, ja sigui d'un import de 40 € o de 200 €! Aquesta és la veritable corbata que cal afluixar dels colls de moltes persones que ni mengen brioche ni posen aire condicionat.
D'altra banda, i deixant l'assumpte de la corbata, “als i a les ministres, a tots els responsables públics i al sector privat”, abordo el tema del bo de transport a les Balears. S'estima que la mesura afectarà 230.000 usuaris que disposen de la Targeta Intermodal i amb un cost estimat de 3,2 milions d'euros. No pretenc ser desbaratadora, però aquests diners d'una manera o d'una altra els haurem de pagar, perquè l'Estat no concedeix favors ni regala res. La veritat és que si aquesta mesura anima la gent a agafar més el transport públic, espero que millorin les seves condicions i horaris perquè, pagant, els usuaris, en algunes ocasions, per a citar alguns exemples, viatgen amuntegats en els vagons i sofrint les conseqüències d'un servei, algunes vegades, impuntual.
I per a acabar, si tens calor, recorda: “Keep calm i lleva't la corbata”!
Malika Kathir és filòloga
