La innovació està de moda. Institucions, estratègies, plans, polítiques, empreses, professionals... Gran quantitat d’activitats es realitzen avui en dia vehiculades mitjançant el vector de la innovació. Ja és un dogma de fe el fet que la innovació és el camí per resoldre els grans reptes als quals s’enfronta avui la humanitat. És la innovació la que ens permetrà ser més competitius als mercats. És mitjançant la innovació com podrem assolir la sostenibilitat al nostre planeta. És la innovació la que garantirà la vida digna de les generacions futures.
La innovació, com a vector transversal, afecta totes les verticals de la nostra activitat humana. Així, tenim innovació social, política, administrativa, empresarial, tecnològica, ambiental, financera, energètica, en mobilitat, en comerç, en coneixement, en la cultura, l’art, la sanitat..., al pensament.
Què significa innovar al pensament?
Gairebé tota, sinó tota activitat humana està acompanyada del pensament; el pensament és el mitjà d’accions, institucions, interpretacions, finalitats, valors, codis de conducta, coneixements... Segons Gustavo Bueno, el pensament pot ser de conceptes, és a dir, els materials amb què treballen les ciències i les tècniques. Per exemple, els conceptes de triangle, força, electró, temperatura, resistència, llei... i també pot ser d’idees, és a dir, els materials amb els quals la filosofia treballa; són idees: llibertat, el no-res, causa, déu, persona, evolució, món, progrés, estructura... La filosofia és l’encarregada d’innovar en les idees, mentre que les ciències i altres tècniques són les que s’encarreguen d’innovar en els conceptes i els objectes que generen. Innovem, en definitiva, amb el pensament, des del pensament.
Una altra cosa molt distinta és innovar “al pensament”, innovar al pensament mateix, fer innovacions al pensament mateix. El pensament és així entès, no com un mitjà, sinó com el camp d’experiència, com altra vertical de la innovació, com altra realitat sobre la qual vessar el procés innovador.
El pensament, sigui objectiu o subjectiu, com a vertical del procés innovador, és una estructura sistèmica en la consciència humana. Aquest caràcter sistèmic permet parlar de tipus i de sistemes de pensament diferents, tant al llarg de la història i en un mateix moment històric, com en un individu o en un grup social. S’observa que aquests sistemes de pensaments coordinen el quefer de qui pensa, són el lloc en el qual es constitueixen els judicis i generen causalitats complexes en les quals s’està envoltat.
Segons Foucault, titular de la càtedra “Història dels sistemes de pensament”, el pensament així entès, té tres característiques fonamentals: és irreductible, és a dir, no es pot reduir a una entitat més simple; és singular, és a dir, hi ha esdeveniments de pensament, per la qual cosa té realitat ontològica, substancialitat, historicitat i, i això és el més important en el procés innovador, té una activitat crítica sobre si mateix. Aquesta activitat de poder arreplegar-se i pensar sobre si mateix li dona una potència transformadora, la qual li possibilita el canvi i, per tant, la innovació.
Innovar al pensament així entès significa sotmetre’l a transformació. Innovar al pensament suposa indagar al pensament dins del qual pensem, ja que no pensem d’una forma aïllada sinó des del pensament mateix i dins de la seva pròpia estructura, inclús objectivada, en la qual el pensament pot actuar, de manera que s’innova al pensament problematitzant les seves mateixes condicions de conformació.
Innovar al pensament és, per tant, una feina del pensament sobre si mateix, per inventar, d’arrel, noves formes de pensar i, per tant, noves formes de coordinar el quefer, de constituir els judicis i d’envoltar-se en causalitats i compromisos. Això si, d’una forma creativa, sistematitzada i atenent a unes finalitats a explicitar, que afectaran, per derivada, a altres esdeveniments que depenen d’ell, com ara institucions, administracions, empreses, ordres socials, costums, codis morals, identitats, valors, coneixements, percepcions, idees filosòfiques i innovacions conceptuals i objectuals d’altres verticals.
