Alberto Núñez Feijóo va viatjar a Formentera –ara ja sabrà alguna cosa de triple insularitat– per explicar la proposta de política migratòria del PP. En teoria. En la pràctica, es va centrar a adoptar una versió eufemística del discurs de Vox.
La immigració és un problema de resolució tan complexa com el de l’habitatge, amb la diferència que el segon afecta directament la ciutadania. Sobretot els joves. I, si no hi ha manera de resoldre-ho, l’estratègia pot ser distreure amb el primer. Sobretot als joves.
El president del PP va dir que “la immigració ha de ser preferentment més pròxima culturalment” i que “la hispanitat és compartir vincles socials, idiomàtics i de comportament”. Una versió descafeïnada del ‘no moros, no negres i sí llatins’, que és més fàcil distingir en l’extrema dreta. Perquè Vox no ho disfressa i llança el “violen les nostres dones”, de la mateixa manera que enarbora la ridiculesa de les denúncies falses per violència masclista.
Ayuso, cada dia més trumpista, va anar fins i tot a esglésies evangèliques durant la campanya, conscient de la importància del vot llatinoamericà. Resam el mateix, va arribar a dir. Perquè l’interès no va sobre les condicions en les quals viuen els immigrants, o si violen o no violen les dones d’espanyols de bé, sinó de pescar en un mar cada vegada més ple de vots.
El PP té un problema amb el vot jove, capitalitzat per Vox amb demagògia i desinformació a través de les xarxes socials. I la manera de captar-ho no hauria de ser posant-se a la seva alçada. Del principal partit de l’oposició s’espera un major exercici de responsabilitat social, moderació i menys focs artificials.
El debat de la immigració ha d’abordar-se des de l’anàlisi, l’assossec i plans realistes. En definitiva, amb una política migratòria que equilibri els beneficis per a la societat espanyola i per als qui arriben de fora. Tots dos, innegables.
La visió de l’esquerra té escletxes –els llimbs jurídics dels migrants o la situació desbordada d’Estrangeria–, però hauria de completar-se amb idees realistes. No amb el pitjor populisme possible, el que mai parla dels abusos dels empresaris que contracten en negre. Perquè per a populisme, per desgràcia, per incitar a l’odi i llançar faules, ja tenim Vox. I Ayuso, que ve a ser el mateix.
