Amb il·lusió
No som militant de cap partit polític ni tenc intenció de ser-ho en el futur més immediat. Sí que simpatitz amb el discurs d’alguns partits, i més concretament els dels arrelats a la nostra terra: ja deien els Antònia Font que “tots els pobles són millors si cadascú pot fer els comptes a ca seva”, i és una idea que sempre que tenc l’oportunitat de votar (com a bon català insular vot sempre que puc, m’agrada votar, m’entusiasma votar, votar m’encanta) tenc en compte. MÉS per Mallorca, juntament amb El Pi, és un d’ells, i aquest 24 d’octubre celebra una nova edició de les seves primàries. Els militants i simpatitzants hi podran votar quins candidats encapçalaran les llistes al Parlament, al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma, i això, encara que pugui parèixer una anècdota o l’inici d’una precampanya que s’aventura ajustada i plena de complexitats, és absolutament rellevant per al futur de la nostra llengua, de la nostra cultura, de la qualitat de les nostres vides i del país.
A l’Ajuntament de Palma la contesa serà fàcil de dirimir: Neus Truyol i Miquel Àngel Contreras, en candidatura conjunta, són els únics que s’hi han presentat. Al Consell de Mallorca és previsible que sigui Bel Busquets, una dels dos candidats, qui s’endugui bona part dels vots, i amb diferència; l’avalen una gestió excel·lent a l’hora de gestionar àrees estratègiques des de l’ajuntament d’ajuntaments que Miquel Ensenyat, en la passada legislatura, volia que fos el Consell: una defensa fèrria de la llengua catalana, una sensibilitat oberta i un profund respecte envers l’ecosistema cultural i una bona gestió d’institucions com la Fundació Mallorca Literària, que fa anys que navega a tot vent.
Al Parlament, però, pareix que la cosa serà més renyida, i és d’aquesta elecció que voldria parlar: amb la tria dels candidats al Parlament, els militants i simpatitzants de MÉS per Mallorca no trien només un nom, sinó també el que representa. I m’agradaria pensar que en aquesta votació s’endurà bona part dels avals a les urnes la candidatura presentada per Lluís Enric Apesteguia, 'Una nova il·lusió'. Perquè és això, el que cal: il·lusió, empenta. Calen veus com la seva, que gosen qüestionar les dinàmiques de submissió i sucursalisme en què massa vegades ha pogut incórrer el partit els darrers anys; ell mateix defensa que no sempre es coneix, que el partit governa juntament amb el PSOE. Si MÉS juga a ser Podem, qui guanyarà serà Podem. Sempre. I darrere, els socialistes, és clar. Davant això, Apesteguia promet no entrar al Govern si no és per liderar-lo, i poder així desenvolupar des de l’escó i des de la base, radicalment, una tasca de reconfiguració del partit a tot el territori, justament perquè a la propera sí que hi hagi opcions que el govern illenc sigui liderat… per un partit illenc. Aquest diumenge, votaré a les primàries d’un partit que no és meu, però que m’importa. I votaré com fa estona que no ho faig: amb il·lusió.
