Ideologia de gènere
Passa amb el canvi climàtic, amb la unitat de la llengua i amb els Països Catalans: hi ha realitats que, com més negades són, més s’entesten a existir. I no és, naturalment, que sense la negació no existeixin, sinó que sovint aquest qüestionament és una mostra del potencial polític que, si fossin reconegudes, podrien arribar a tenir. No debades, a la seva monumental Histoire de la sexualité (1976), el pensador francès Michel Foucault argumenta per què les estructures socials que regulen la sexualitat (sobretot, els models tradicionals de parella i de família) no són tan naturals com construïdes, i defensa que “el puritanisme modern hauria imposat el seu triple decret de prohibició, d’inexistència i de mutisme” a les altres maneres de ser i de desitjar. És a dir, que el poder s’ha dedicat històricament a regular i a negar les vivències individuals de les persones a través de la prohibició, el no-reconeixement i, finalment, la censura.
Una mostra ben clara d’aquesta estratègia de control social són les poques setmanes que hem pogut testimoniar del segon mandat de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. És simptomàtic, si més no, que una de les primeres declaracions que va fer al discurs d’investidura fossin en defensa del binarisme de gènere i en rebuig a qualsevol matís o existència trans: “La política oficial a partir d’avui”, decretava el plutòcrata nord-americà, “és que només hi ha dos gèneres: home i dona”.
Això podria ser llegit com una declaració d’intencions, com un posicionament del nou executiu contra el que ells consideren “polítiques woke” (és a dir, en defensa de la igualtat i dels drets humans) i poca cosa més. El que és preocupant, però, és que Trump ja ha emprès diverses mesures en aquest mateix sentit. N’és un exemple la derogació de les polítiques de diversitat, equitat i inclusió, conegudes com a DEI, a l’executiu federal i a totes les institucions i empreses que hi col·laboren, i també ho és l’exclusió de les dones trans en les competicions esportives femenines. Com ho és el fet que Trump culpàs els executius de Biden i d’Obama de l’accident aeri a Washintgon de finals de gener, per una suposada “relaxació dels estàndards” en la contractació per motius de diversitat.
Qualsevol persona amb dos dits de front sap veure que totes aquestes iniciatives són un atemptat contra la dignitat de les persones i contra els principis més bàsics dels drets humans. A mi també m’agrada veure-les com una manera de donar la raó a tots aquells que lluitam per un reconeixement ple i amb tota la complexitat de les vivències de la ciutadania. Per què s’haurien de combatre, si no, les identitats trans i no-binàries, si realment fossin tan antinaturals? Per què s’haurien de prohibir aquelles polítiques pensades per a l’assoliment de la igualtat? Malgrat la desgràcia, la seva negació ens recorda que existim. I deixa ben clar que els de la “ideologia de gènere” no som nosaltres: els obsessionats amb els genitals i amb les categories són ells.
