Benvinguda la limitació de cotxes, però no basta
PalmaLa regulació de l’entrada de vehicles a Mallorca tot just aprovada pel Consell, seguint les que varen fer Formentera i Eivissa, és una bona notícia. Pot semblar una afirmació òbvia, però no ho és tenint en compte que fa anys que la saturació ocupa titulars, estudis, debats polítics i converses de carrer, i, tot i això, les mesures efectives per posar-hi límits han estat molt escasses. Per això és just reconèixer el valor d’una iniciativa que ha aconseguit, a més, un ampli suport polític, amb l’única oposició de Vox.
Mallorca necessita límits, les Illes en necessiten, perquè a la major part del territori la sensació de saturació fa temps que ha deixat de ser una sensació per convertir-se en una evidència. Les carreteres col·lapsades són només una de les expressions més visibles, però no l’única. Hi ha massificació a la mar, als espais naturals, als aeroports i als carrers. Qualsevol mesura que contribueixi a reduir la pressió és, en principi, benvinguda.
Ara bé, convé no enganar-se. La limitació dels cotxes que arriben de fora no resoldrà per si sola el problema. Mallorca rebé l’any passat prop de 400.000 vehicles pels seus ports, una xifra molt elevada. Però també és cert que les Balears són de les comunitats amb més cotxes per habitant de l’Estat, gairebé un per resident, en una tendència creixent. Ho deim perquè de vegades ens resulta còmode atribuir tots els mals al turisme. I és cert que bona part de la pressió que suporten les Illes hi està relacionada directament o indirectament. També ho és que l’expansió del lloguer turístic ha multiplicat els desplaçaments amb cotxe. Però les dades obliguen a mirar-nos també al mirall: el 81% dels desplaçaments entre municipis els fan residents, i les vies més congestionades de Mallorca coincideixen, sobretot, amb els principals corredors laborals i residencials. En altres paraules, una part significativa del problema la generam els illencs. Durant dècades hem construït unes illes de cada vegada més dependents del vehicle privat, mentre el transport públic avançava a un ritme insuficient.
La regulació impulsada pel Consell de Mallorca és necessària. Com també ho serà continuar discutint sobre altres límits que fins ara han estat tabú. Però si realment volem unes illes menys congestionades, més habitables i més sostenibles, hi caldran canvis més profunds. Caldrà invertir més en transport públic, fer-lo més eficient i atractiu, i assumir que no tots els desplaçaments dels residents han de fer-se en cotxe. Ara bé, l’esforç que es demana als ciutadans ha de tenir com a finalitat reduir la pressió sobre el territori, les emissions i la congestió. No es tracta de deixar espai lliure perquè el sistema continuï creixent sense restriccions. Es tracta, precisament, d’aprendre que els límits són necessaris per a tots.
