PalmaAl darrer festival de Màlaga, els periodistes varen demanar a una influencer convidada per l’organització que recomanàs algun títol. “Una pel·lícula? Quin rotllo?”, va respondre ella als reporters i als dos milions de seguidors que té. Tot això a la catifa vermella d’un festival de cinema.
Directors i actors varen reclamar que no es convidàs intrusos a aquests actes. El problema no és que hi assisteixin, sinó que els periodistes els atorguin una entitat que només tenen per als fotògrafs. Sempre ha existit una aristocràcia ornamental de l’espectacle. Ojete Calor va inventar un terme perfecte per designar-la: ‘mocatriu’, un híbrid de model, cantant i actriu. I d’aquestes n’hi ha hagut a les gales dels Goya, per exemple, des dels seus inicis. Miss que presentaven gales produïdes per José Luis Moreno i que exercien com a mujer florero del braç d’empresaris o, amb sort, amb entitat pròpia. Quan algú va gosar donar-los un micro, ens varen regalar perles de la cultura pop com allò d’“estar en el candelabro”, de Sofía Mazagatos, i no sé si va ser ella o una altra mocatriu la que va jurar haver-se llegit els tres volums d’El senyor dels anells.
Les mocatrius i els seus equivalents masculins (pseudoactors hipermusculats necessitats de logopeda) són la sal dels actes; la fira de les vanitats tronada que abans emplenava revistes del cor i ara, reels estúpids.
Llegesc fascinat polèmiques de creadores de continguts que no conec i de les quals no he vist mai cap vídeo. M’agrada la idea que existeixin només per escrit per poder imaginar-les a partir d’un relat. La darrera és una tal Lola Lolita, cabrejada perquè, segons denuncia, una altra al·lota li hauria robat el lloc a La caseta de Bad Bunny, l’escenari VIP que recrea una construcció humil i colorista de Puerto Rico on famosos de primera i cinquena categoria es belluguen en els concerts de l’artista més global d’aquesta època. La catifa sense catifa més cotitzada del moment.
La que sí que tenia el lloc a primera fila, a tocar de càmera per perrejar, es va defensar com una aspirant a Showgirls: “Està frustrada perquè no ha pogut estar davant per ser gravada”. I va afegir: “Jo no visc a Espanya, visc a Suïssa. Les famoses d’Espanya no les conec tampoc, així que no tenia ni idea de qui era aquesta al·lota”. Gloriós. No en saben, de cinema, ni falta que els fa. Llarga vida a les mocatrius.
