La IA a l’atenció primària
La intel·ligència artificial (IA) ja fa temps que ha sortit del laboratori i avança a passos de gegant. La nostra vida quotidiana ja no es pot comprendre al marge d’aquesta revolució tecnològica. La incertesa sobre cap on ens conduirà conviu amb la seva acceptació. Un estudi de l’IE Center for the Governance of Change revela que augmenta el suport a la utilització de la IA i les noves aplicacions tecnològiques, fins i tot en àmbits reservats únicament als humans. Per exemple, un 51% dels europeus o un 75% dels xinesos substituirien els seus parlamentaris per algoritmes d’IA. A Espanya l’acceptació arriba al 66%. Aquestes dades no només mostren el desencís social amb la política, sinó la idea que les màquines poden arribar a fer les coses millor que les persones.
La superioritat de les màquines és abismal quan es tracta de processar dades, però inútil a l’hora de pensar. La IA actual no és capaç de comprendre absolutament res del que fa, a diferència de la intel·ligència humana. Per això, hi ha àmbits en els quals, sense renunciar als beneficis de la tecnologia, es vol preservar el valor humà, perquè es considera insubstituïble. En aquest sentit, fa uns dies l’ARA informava que sis centres d’atenció primària (CAP) assajaran una eina d’IA que s’ocuparà de transcriure la conversa entre el metge i el pacient, traduirà l’exposició a llenguatge mèdic i l’incorporarà a la història clínica. Després caldrà que el professional validi les notes fetes amb IA. La nova plataforma no està pensada per substituir els metges, sinó per intentar que el metge passi menys temps davant l’ordinador mentre atén el pacient.
Aquesta eina que es vol implementar a tots els CAP de Catalunya l’any que ve sintonitza amb els nous temps, però planteja alguns dubtes. En qualsevol relat, i especialment en el mèdic, és important el que es diu, però sobretot el com es diu. La IA no disposa de cap model científic per interpretar el llenguatge metafòric, ni analitzar el to de veu, ni copsar les emocions. Això és un empobriment en relació amb les habilitats que poden tenir els professionals. També sabem que davant la IA hi ha una tendència a donar per vàlids els resultats dels algoritmes. Això és el que s’anomena biaix d’automatització. Paradoxalment, en aquest punt, són els humans i no les màquines els qui actuen de forma automatitzada i pressuposen que la màquina ho ha fet bé. Caldrà analitzar amb rigor els resultats de la prova pilot per garantir la qualitat de l’atenció al pacient.
La IA ha arribat per quedar-se, i conviurem amb ella dins del cotxe, usant el mòbil o en qualsevol consulta d’atenció primària. El que hem de fer és dilucidar com es poden aprofitar correctament les seves possibilitats. La IA hauria de ser una aliada per mantenir els valors humans en totes les professions sanitàries, i no simplement una estratègia per atendre els pacients amb el mínim de temps possible. Per fer les coses bé, cal temps. Com diu Josep M. Esquirol, “el temps no guarda allò que es fa sense temps”.
