Horitzons incerts
La (re)entrada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha arribat en forma d’allau d’ordres executives que, més enllà de reforçar el seu (sense) sentit polític imprevisible, han sacsejat profundament àmbits clau, incloent-hi el científic. L’atmosfera d'incertesa que s’ha generat és tal que molts es qüestionen l’estabilitat de la recerca científica a curt i mitjà termini als EUA i bona part de la resta del món.
Entre les primeres mesures del nou mandat, destaquen retallades significatives en el finançament de projectes científics i el congelament de beques i projectes competitius, afectant institucions clau com el National Institut of Health (NIH) i la National Science Foundation (NSF). La reducció de recursos posa en risc nombroses línies d’investigació en curs i podria frenar avenços en camps essencials com la medicina i la tecnologia, en un moment en què la recerca biomèdica viu una època d’avenços prometedors.
La designació d'Elon Musk com a assessor personal del govern també ha generat preocupació dins la comunitat científica, especialment perquè Musk, més enllà de ser la figura al cap d’empreses innovadores com Tesla i SpaceX, té forts vincles comercials amb el govern dels EUA. A més, les seves declaracions públiques donant suport a idees anticientífiques característiques del moviment pro-Trump MAGA i en contra del consens dintre de la comunitat científica han posat en alerta els investigadors. De fet, prop d’un miler de científics han signat una carta dirigida a la Royal Society de Londres –una de les primeres associacions científiques al món– demanant una resposta ferma davant aquestes posicions del que va ser nominat membre el 2018, considerant que són contràries als principis de rigor i evidència que haurien de guiar aquesta comunitat de científiques.
Una altra figura polèmica dins el nou govern és Robert F. Kennedy Jr. Confirmat recentment com a secretari del departament de Salut i Ciència, la seva arribada genera gran inquietud atès el seu històric suport als moviments antivacunes. Institucions fonamentals com el Centre de Control i Prevenció de Malalties (CDC) i l’administració americana del medicament (FDA) queden ara directament sota la seva supervisió, i això posa en risc l’estructura de dècades de polítiques basades en evidències científiques per al control de malalties i la seguretat farmacològica.
Tot i aquest context polític inquietant, la recerca científica continua donant exemples del seu avenç amb descobriments revolucionaris. Un dels més destacats és el desenvolupament d’una nova eina de diagnòstic capaç de detectar el càncer de pàncrees en fases inicials. Tan sols amb una mostra de sang, aquesta detecció precoç és crucial a l’hora d’augmentar significativament les possibilitats de tractament efectiu i supervivència dels pacients afectats per un dels tipus de càncer més agressius i difícils de diagnosticar.
A més, s’ha donat a conèixer el seguiment clínic d'una pacient amb càncer que, després de dinou anys de rebre un tractament amb cèl·lules CAR-T, segueix en remissió completa. Un resultat extraordinari que no només és un rècord d’èxit per a les teràpies d’immunoteràpia cel·lular, sinó que reafirma el potencial de la manipulació genètica de cèl·lules immunitàries com a eina potent contra el càncer.
Amb el rigor i compromís que la caracteritzen, la comunitat investigadora continua treballant per millorar la salut i el benestar de la societat, fins i tot quan s’enfronta a obstacles cada cop més grans. La recerca del coneixement no hauria d’estar lligada a dogmatismes ni interessos partidistes. Tampoc al poder econòmic o polític.
