RESSENYA
Opinió 18/12/2020

Història oral de Montuïri

2 min
'Veus del passat' de Joan Miralles i Monserrat

Doctor en Filologia CatalanaSi cada cop que mor una llengua desapareix una manera d’entendre el món, podríem adduir que quan una persona falta tot un món davalla amb ella al vas. Joan Miralles esperà el 2016 el traspàs del darrer informant d’aquest llibre d’entrevistes, Bartomeu Bauzà, per extreure-les del seu Arxiu d’Història Oral. Havia enregistrat les converses durant la temporada 68-69, quan l’autor tot just era un flamant llicenciat en Filologia amb una tesi de llicenciatura davall el braç. Se situa en aquest micromon de Montuïri d’on ell és oriünd i al qual pertanyen tots els interviuats –algun mai s’ha absentat de Mallorca, i de Montuïri, escadusserament! Teniu en compte que, a partir del pròxim paràgraf, ens retrotraurem a una terra de galeres on desembarcaren els primers velocípedos i 'carros de foc', hi circularen els trens per molts de 'camins de ferro' que, anys a venir, desballestarien, i més tard hi sobrevolaren els primers aeroplanos. El mapa es dividia en dues meitats: Mallorca i fora Mallorca. I això darrer molt sovint significava Amèrica.

Miralles explora la història oral i la llengua. Llança l’ham perquè hom piqui un esquer que sempre sol fabricar amb la mateixa pasta –'i això com ho dèieu' esdevé una falca força habitual. Cerca desenterrar paraules ignotes, girs ocurrents i construccions oblidades sense desatendre aspectes com la vestimenta, els oficis, els llogarets o els noms de possessió, que aclarirà a les nombroses notes al peu. També s’interessa per una dona que de viatge amb transatlàntic a l’Argentina coincidí amb el ‘príncep’ Josep Carner, que encara vivia a Brussel·les quan s’efectuà l’entrevista; n’hi ha que confessen haver conegut l’Arxiduc; un altre conegué al servei militar Pere Capellà, però el que l’obceca més és la història del personatge que assegura descendir del presumptament felanitxer Cristòfol Colom i pràcticament no hi haurà entrevista en la qual no interpel·li l’informant amb aquesta qüestió.

Els nostres mitjans també han millorat en aquest mig segle que s’ha escolat de llavors ençà i per sentir aquestes onze veus s’adjunta un codi QR que hem d’escanejar. Fonèticament és interessant completar la lectura, que Miralles neteja d’incoherències i anacoluts freqüents a l’oralitat que tanmateix no aportarien res de nou, amb l’àudio per poder escoltar la parla d’aquests pagesos, de vegades tan ximple i jocosa i d’altres tan eixuta i esquerpa.

FITXA DEL LLIBRE

Veus del passat

Joan Miralles

Institut d’Estudis Catalans

244 pàgines

35 euros

stats