08/06/2022

Un home discret

2 min

Per tenir una idea de la biografia de Xesc Barceló (Francesc de Paula Barceló i Fortuny), mort dilluns passat a Barcelona, el lector podrà acudir a Viquipèdia o a les biografies que aquests dies han publicat els diaris catalans. Hi trobarà nota dels seus llibres de poemes, de relats, de les seves novel·les o de les seves obres teatrals. I també de la seva llarga i bona feina a televisió, TVE i TV3, que abasta programes infantils, juvenils i treballs per a adults. El guionista ha treballat amb els millors realitzadors, paga la pena dir-ho. No poques vegades es va acudir a ell perquè fes viable algun projecte sense solució aparent: ell sempre n’hi trobava.

Volia dir que, com és natural, els diaris catalans han parlat d’aquest gran escriptor. Aquí no era gaire conegut. A Catalunya, per contra, alguns han subratllat la seva aportació a la formació dels nous espectadors de televisió, ja que són molts els que aprengueren a seguir històries televisives en programes on Xesc Barceló participava de manera decisiva. En tots els treballs, hi deixava testimoni del seu alt esperit cívic i del que ara en diuen valors. Però no era només un gran guionista: també va ser un mestre de guionistes que va ensenyar dues generacions que han marcat caràcter sobretot a les programacions catalanes.

Però el que probablement no trobareu a Viquipèdia ni a les notes biogràfiques dels diaris és la seva immensurable qualitat humana. Jo no ho hauria dit mai en vida seva per por a represàlies, però ara que ja tot ha esdevingut definitiu, m’agradaria apropar la persona d’en Xesc al seu lloc i descobrir llampecs del seu altruisme i de la seva generositat, que el dugueren a emparar –a fer-se pare, a adoptar– adolescents amb futur especialment difícil per mor d’un passat marcat per la desgràcia. En Xesc els va obrir possibilitats que altrament no se’ls haurien presentat mai. Tota la feina que dedicava als seus fills requeria temps i una gran fortalesa, però no crec que ningú li sentís mai una queixa o una mínima mostra d’autocompassió. Ni de falsa alegria.

Era un home discret com tants pocs n’hi ha.

Guillem Frontera és escriptor