Al límit

Moltes coses. La gran Diada per la Llengua de diumenge passat va marcar, realment, un punt d’inflexió. El Correllengua va ser, més que mai, un model reivindicatiu i organitzatiu per part de Joves per la Llengua, que van demostrar saber fer i una forta capacitat de mobilització. Pel que fa a la concentració a la plaça Major, és ociós discutir-ne el nombre d’assistents: va ser una de les majors manifestacions de la història de Mallorca, i és una afirmació que ja em puc permetre de fer com a veterà en la matèria. Ha representat molts de cavalls de força per a la gent de les Balears que estimam la llengua i la cultura pròpies, i que també tenim l’aspiració de no veure aquestes illes rebentades del tot per l’avarícia d’uns pocs i per un model econòmic depredador i desbocat. Tal com ha assenyalat el president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, tot indica que aquestes dues qüestions –la defensa del català i la del territori– seran els arguments per a un període de mobilitzacions i protestes ciutadanes que pot ser llarg i molt interessant. La ciutadania ha passat del desànim i el desconcert d’aquests darrers mesos a agafar coratge per respondre –cívicament, democràticament– als abusos i les provocacions del tàndem ultra que formen el PP i Vox.

Vox també ha detectat el canvi de rasant que ha significat la Diada, i per això ha redoblat en els darrers dies la pressió sobre el PP, agafant-se al reconeixement que Felip VI va tornar a donar a l’extrema dreta en concedir el títol de ‘reial’ a la ridícula Acadèmi de sa Llengo Baléà. Potser per això, abans que la cosa se’ls en vagi de les mans, el PP ha intentat ara fer gestos cap a l’altra banda: ha permès, amb l’abstenció del seu grup, que el Consell de Mallorca demani a la Casa Reial que retiri el suport als terraplanistes lingüístics de la susdita Acadèmi, i la presidenta Prohens ha reconegut, en unes paraules que han obtingut molt ressò, que el model turístic ha arribat “al límit” i que no es pot créixer més, mentre que el Fòrum de la Societat Civil feia crides al decreixement, una paraula que –com feia notar Maria Llull– ha deixat de ser tabú per a la dreta mallorquina, diguem-ne, de tota la vida.

Tanmateix, la credibilitat de Prohens i el PP és nul·la, almenys mentre continuïn recolzant-se en el suport de Vox i en l’acord de 110 punts que van signar amb ells l’estiu passat per fer possible la investidura de la presidenta. Tampoc no és creïble parlar de revisar el model turístic i voler-ho separar del debat sobre habitatge i especulació. Així, la mateixa setmana que parlen de límits, el Govern balear considerava la possibilitat que les cases construïdes il·legalment en rústic no tan sols es legalitzassin, sinó que es poguessin destinar a lloguer turístic, tot i que ara ha descartat aquesta idea després de les mostres de crispació social.

Pel que fa a la llengua, tampoc no serveix de res demanar rectificacions al rei d’Espanya si es manté la previsió d’implantar la segregació lingüística entre els alumnes de l’ensenyament públic. Setembre ja és aquí i, si qui rectifica no és el govern del PP, Prohens i el seu executiu poden estar segurs que rebran no tan sols una bona carabassa (com la que es va endur, dilluns passat, el conseller Vera en la seva visita a l’IES Llucmajor), sinó el rebuig de tota la comunitat educativa, i amb aquesta, de tota la ciutadania, a la seva pretensió de fer mal a l’escola pública i a la llengua pròpia de les Balears, que és el català. Com s’ha dit repetidament aquests dies, s’equivocaran si no llegeixen la històrica Diada del passat dia 5 de maig com un primer avís.