Guerra

La guerra de Rússia contra Ucraïna i l'extermini o genocidi dels palestins en mans d'Israel ens han omplert de notícies –de relats– sobre crims comesos per militars contra la població civil, sota la sempre vaga excusa de la necessitat de defensar la pàtria. 

En el cas de Gaza, la comunitat internacional ha assistit, entre impotent i impàvida –els dos adjectius són terribles, aplicats aquí– a bombardejos d'escoles i hospitals; a assassinats de sanitaris, de periodistes i fins i tot d'ostatges israelians, morts pels seus mateixos soldats; a atacs contra camps de refugiats en què les persones han estat cremades vives dins les tendes de campanya, i a un bloqueig de l'ajuda humanitària que ha suposat l'agonia i mort de fam de milers de persones, i finalment ara veiem que el repartiment de queviures es converteix també en una trampa mortal en què els soldats israelians maten els palestins que s'acosten a recollir menjar pel simple gust de matar-los. Totes les normes dels tractats internacionals han estat trencades i han saltat pels aires, i no és cap secret que dins el govern integrista i ultradretà que presideix Netanyahu es veu aquesta ocasió com la definitiva per eliminar la població de Gaza i aconseguir-ne el control. Veuen arribat el moment d'aplicar la solució final, i fan servir justament aquestes paraules perquè el seu cinisme és així de descomunal.

Si Netanyahu i el seu govern ocupen el cercle novè –el més baix– dels criminals de guerra, Putin i els seus aliats (amb els EUA de Trump al capdavant) es troben just al cercle anterior. A banda de milers de crims en forma d'assassinats, violacions i saquejos en territori ucraïnès, l'exèrcit rus s'ha vist reforçat per un grup paramilitar com Wagner, mercenaris assassins llogats per fer la guerra bruta. Després de l'estrany episodi del seu amotinament contra Putin (en què van ocupar la ciutat de Rostov i van arribar a marxar amb tancs cap a Moscou), i de la previsible mort del seu fundador i líder, l'estrafolari examic de Putin Ievgueni Prigojin, el Grup Wagner va desaparèixer, però els criminals que en feien part no tan sols no han estat desactivats, sinó que han estat simplement integrats, de manera formal, dins l'exèrcit rus. Rússia reconeix oficialment haver perdut més de cent mil soldats des del començament del conflicte (tot i que hi ha motius per pensar que siguin més del doble), i també des del començament Putin hi ha situat al mig l'amenaça de l'atac nuclear. Altres països, com l'Índia i el Pakistan, han invocat fa pocs dies el fantasma del terror nuclear.

En aquest context, el primer ministre britànic, Keir Starmer, oficialment progressista però tothora disposat a alinear-se amb el conservadorisme global, abraça el discurs bel·licista i anuncia la multiplicació del seu pressupost armamentístic, al mateix temps que demana als ciutadans del seu país que es preparin per a la guerra. Quan? Contra quin enemic? No és necessari subratllar que la por fa tornar els humans dòcils, resignats, i poques coses fan més por que l'amenaça d'una guerra imminent.