Com ha guanyat la Xina la cursa per l'energia neta
És possible que les pròximes setmanes el Congrés dels Estats Units consolidi el lideratge de la Xina en la cursa per l'energia neta. Ho farà aprovant el projecte de llei gran i bonica (Big Beautiful Bill) del Partit Republicà que, entre altres coses, busca eliminar els incentius impositius per a aquestes tecnologies. Això provocarà la retirada nord-americana de fonts renovables com la solar, l'eòlica i l'hidrogen, així com dels vehicles elèctrics, i assestarà un cop mortal a qualsevol intent nord-americà de desafiar el domini xinès en les indústries verdes.
Les xifres són sorprenents. La Xina representa el 65% de la capacitat mundial de fabricació de turbines eòliques i més del 80% de la de panells solars, a més de dominar la producció de sistemes d'emmagatzematge d'energia i vehicles elèctrics. També té una posició dominant en l'extracció i el refinament dels minerals usats com a factors de producció del sector, ja que processa al voltant del 90% dels elements de terres rares i entre el 60 i el 70% del cobalt i del liti.
A diferència de la producció de gas i petroliera (repartida entre molts països), la Xina s'ha convertit en líder mundial indiscutible en el sector de l'energia neta: no domina només una tecnologia o un segment del mercat, sinó gairebé tota la cartera. La maquinària industrial xinesa ha estat un actor indispensable de la transició energètica mundial. El desplegament massiu de les fonts renovables a la Xina (que inclou més de 800 gigawatts de capacitat solar instal·lada i el lideratge mundial en construcció de parcs eòlics a terra i mar) ha generat un abaratiment dràstic de les tecnologies verdes. I la seva capacitat d'exportació ha tornat aquests productes més accessibles i assequibles, sobretot al Sud Global.
La raó per la qual la Xina ha optat per fer-se forta en aquest programa no és el canvi climàtic, sinó la inseguretat energètica. El 2009, el govern xinès (conscient de la vulnerabilitat implícita en dependre de combustibles fòssils importats i de mercats energètics sota control estranger) va adoptar una estratègia industrial a llarg termini per convertir-se en superpotència mundial en fabricació de tecnologies netes.
En aquell moment, els líders mundials en innovació solar eren Alemanya i el Japó. Però amb subsidis estatals, coordinació, regulació i planificació estratègica, la Xina va absorbir, reproduir i escalar les tecnologies ja existents, mentre innovava i en desenvolupava de noves (sobretot pel que fa a bateries). Avui, el sector de les tecnologies netes és el més competitiu de la Xina i representa el 10% del seu PIB.
El domini xinès es basa en una profunda integració i coordinació del seu ecosistema industrial. Els fabricants de panells solars, bateries i vehicles elèctrics tenen molts dels inputs essencials a no més de tres o quatre hores de distància, cosa que permet una producció ràpida amb estrictes controls de qualitat i una eficiència de costos inigualable. Aquesta densitat geogràfica no només es trasllada a preus més baixos que la competència, sinó també a més agilitat. L'optimització xinesa de cadenes de subministrament no ha estat accidental, sinó una política deliberada, que ha necessitat coordinació regional i milers de milions de iuans d'inversió en infraestructura.
El suport estatal no s'ha limitat als subsidis. Com a part de la seva estratègia econòmica més àmplia, la Xina va invertir capital en recerca i desenvolupament en universitats, parcs tecnològics i zones de fabricació, va augmentar l'escala de les innovacions i va impulsar la paritat de costos més ràpid que qualsevol altre país. L'estat no va triar guanyadors; els va crear, i quan el model va funcionar, va redoblar l'aposta.
El 2021, el president xinès Xi Jinping va declarar davant l'Assemblea General de les Nacions Unides que la Xina “augmentaria el suport a altres països en desenvolupament per al desenvolupament d'energies verdes i descarbonitzades”. I fins ara el país ha complert el seu compromís: l'any passat, gairebé la meitat de les exportacions xineses en energia solar, eòlica i vehicles elèctrics es van destinar al Sud Global, on la demanda d'energia està en augment i el capital escasseja.
L'impuls xinès en energies renovables ha estat una benedicció per a aquestes economies emergents d'alt creixement i amb poca disponibilitat d'energia. Davant l'alternativa de dependre d'ajudes fragmentàries o solucions occidentals cares, els projectes xinesos d'energia neta “clau en mà” són l'única opció de molts governs: posats a triar entre no tenir xarxa elèctrica o tenir una xarxa xinesa, el pragmatisme sol imposar-se en geopolítica. Cap altre exportador no pot igualar l'oferta coordinada de la Xina, perquè pocs tenen profunditat industrial i alhora capital pacient per sostenir sistemes sencers.
Per això a Ghana gairebé totes les instal·lacions solars usen inputs xinesos. A Indonèsia i Kenya, les empreses xineses ajuden a modernitzar les xarxes i electrificar zones rurals. A tota l'Àfrica cada vegada és més comú que el primer mitjà de transport propi de moltes persones sigui un vehicle elèctric de fabricació xinesa (per menys de 15.000 dòlars). I tot indica que la tendència continuarà. Les llistes de preus i l'escala de producció de BYD (campió xinès en l'àrea dels vehicles elèctrics) estan transformant el mercat mundial i han convertit la Xina en l'exportador d'automòbils més gran del món. Es preveu que el 2030 les automobilístiques xineses controlin el 39% del mercat a l'Àfrica i l'Orient Mitjà.
Amb els seus canvis sobtats de polítiques (un govern entusiasta de l'energia neta seguit per un altre que la menysprea), els Estats Units han desaprofitat l'oportunitat de convertir-se en líder mundial en tecnologies descarbonitzades (per no parlar del seu domini tradicional en innovació). Ara el timó el té la Xina, gràcies a les dècades que ha dedicat a crear una indústria de les tecnologies netes, dominar les cadenes de subministrament i exportar mitjans barats d'electrificació a tot el món.
Copyright Project Syndicate
