La gran passa és que hi hagi el dret a l’eutanàsia
Quan el proper 25 de juny es pugui accedir al procés de l’eutanàsia, es farà efectiu un dret que fa massa dècades que s’hauria d’haver establert, almenys tant com temps fa de la lluita ciutadana per aconseguir-ho. Perquè, al marge que se’n faci ús o no, allò important de l’eutanàsia és que existeixi aquest dret i que, arribat el cas al qual ningú no desitja arribar, la persona tingui cobertura legal per posar fi o perquè es posi fi a la seva vida. Als antípodes de posicions dogmàtiques que han enarborat certes formacions de dretes i la ultradreta, a l’eutanàsia ningú pot sentir-s’hi obligat. Val a dir que aquestes mateixes posicions i discursos es varen veure amb l’avortament o la llei de matrimoni homosexual, per esmentar només algunes de les més contestades per les formacions conservadores.
Tornant a l’actual Llei de l’eutanàsia, el procés que s’ha establert a Espanya perquè una persona malalta pugui arribar a fer-la efectiva és tan garantista que, si més no de moment i llevat que amb la pràctica es demostri el contrari, no se li coneixen escletxes per les quals es puguin filtrar vulneracions, d’una manera o d’una altra, d’aquest dret. La persona malalta, en plenes facultats, ha d’estar perfectament informada, ha de tenir temps per reflexionar si efectivament vol fer la passa i ha de reiterar la voluntat de fer-ho. La malaltia ha de ser irreversible i el malalt ha d’estar en una fase de patiment psíquic i físic extrem i perllongat. Hi ha opcions diverses per fer-ho, i totes són molt assenyades i igualment garantistes. Ara només falta que les comunitats autònomes, que són les encarregades de gestionar-ho, estiguin preparades per assumir-ho i ofereixin les mateixes garanties que marca la llei.
S’ha de dir, en aquest sentit, que les Illes Balears són una de les comunitats que estan accelerant amb més encert i eficàcia el procés. És així perquè, des de la Conselleria de Salut, s’ha preparat tot l’operatiu perquè, en el moment que la llei entri en vigor, estigui ja en funcionament la comissió de garanties, experts que decidiran si concedeixen o no l’eutanàsia a cadascun dels sol·licitants. Això, mentre el Ministeri de Sanitat i les autonomies encara treballen el protocol de bones pràctiques, un protocol que, a més, hauria d’assegurar que aquest dret rep la mateixa atenció i consideració a tot el territori que abasta la llei.
L’obligació no és fer ús de la llei, l’obligació és garantir el dret a l’eutanàsia i, a partir d’ara, preparar tot el personal mèdic i d’assistència perquè, arribat el cas, el dret pugui ser efectiu.
