OPINIÓ

El govern espanyol ha d'explicar per què es dispara el crim

Ja fa una setmana que sabem que els delictes denunciats a les Balears s'han disparat un 11,2% durant el primer semestre de l'any respecte del mateix període de l'any passat –incloent-hi un augment del 36% dels delictes contra la llibertat sexual. Però el silenci de la Delegació del govern espanyol a les Balears continua. Les competències per lluitar contra el crim, a les Balears, són de l'Estat. Els ajuntaments controlen les policies locals i prou, i el Govern balear no gestiona cap cos policial. Però el govern espanyol no s'explica.

Per posar el problema en context, d'entrada, convé analitzar l'evolució de la criminalitat a les Balears els últims anys. Dir que durant el primer semestre de l'any s'han denunciat 3.538 delictes més que entre el gener i el juny de 2018 no és prou aclaridor. El Ministeri de l'Interior facilita les dades dels últims cinc anys al portal Estadísticas de Criminalidad, i una gràfica senzilla permet fer-se una idea aproximada, d'un sol cop d'ull, de quina és la situació.

Fa cinc anys que les denúncies augmenten sense parar, però aquesta primera meitat de l'any ho han fet més que durant el mateix període dels quatre anys anteriors sumats. El crim s'ha disparat a les Balears. I plou sobre mullat, perquè, segons les xifres del Ministeri de l'Interior, que agrupen les denúncies de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i les policies locals, en tan sols cinc anys les denúncies presentades el primer semestre han crescut un 18,6% (6.510).

Quan es varen fer públiques les xifres de criminalitat del primer semestre, i d'això ja en fa una setmana, l'ARA Balears va demanar una explicació a la Delegació del govern espanyol. No en varen donar cap, varen declinar fer cap comentari. M'imaginava que de llavors ençà ja haurien convocat i fet una roda de premsa per explicar què passava, però el silenci continua. Si miram les xifres des d'una perspectiva estatal el problema es fa encara més escandalós: les Illes Balears són la segona comunitat on ha augmentat més el crim respecte de l'any passat. I molt per sobre del total estatal.

Caldrà veure com evolucionen les xifres de la segona meitat de l'any, per què inclouen els mesos de més turisme, i de més denúncies. La situació encara pot empitjorar. L'any passat al segon semestre es varen presentar un 57% del total de denúncies. Que les Illes Balears liderin el trist rànquing de la taxa de criminalitat no és nou: aquest baròmetre es calcula en funció de la població censada i el turisme massiu l'invalida com a eina comparativa. Però aquest augment de la criminalitat no es pot deixar sense explicar, i tampoc sense combatre.

Els partits que s'autoanomenen d'esquerres no poden amagar el cap sota l'ala davant l'augment de la delinqüència, perquè fent-ho adoben el camp perquè l'extrema dreta l'aprofiti per sembrar odi. També han de ser capaços de dur a terme polítiques de seguretat, amb responsabilitat i compromís social. I si l'Estat és incapaç de fer davallar la delinqüència a les Illes Balears, i ni tan sols d'explicar per què augmenta, cal plantejar amb serenitat que es transfereixin les competències –i les partides econòmiques– corresponents al Govern balear.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF