La geopolítica de l'horror

I, de sobte, va esclatar el problema afganès, com si ens agafés per sorpresa. De sobte, tornen els genets de la foscor com si haguessin deixat d'existir algun dia. De sobte, se'ns encongeix el cor de veure altres humans en les nostres diverses pantalles amb el terror més destructor com si en algun lloc del món hagués arribat l'apocalipsi tan anunciada. De sobte, s'esfondra el castell de naips com si en algun moment l'horror hagués deixat d'existir, i va caure la cortina de fum que tapava aquells negocis foscos de tots els poderosos del món.

Cert, les dones afganeses són les víctimes més visibles d'aquest anunciat caos generat i mantingut per la poderosa política de destrucció massiva de països i economies. Però recordem que les zones de pau i prosperitat es nodreixen també de les zones que viuen sota el regnat de la foscor. Recordem que els poderosos de les dues zones pacten la pau i la guerra i tracen els fulls de destrucció i de reconstrucció, perquè tot és un suculent negoci! El drama afganès, de tots els seus ciutadans, és un drama sota control, per molt que ens sembli l'anunci d'una apocalipsi, i les dones afganeses no són més que tàctiques en aquesta interminable partida d'escacs.

Al món se li va encongir el cor de sobte pel que poden tornar a sofrir les dones en aquelles terres dels talibans. Aquells barbuts, armats fins a les celles, amb odi a tot el que no sigui la seva profunda ignorància i despullats de tota humanitat. Aquells barbuts que sembla que els han parit les flames de l'infern en comptes de dones que els han portat en el seu interior durant els nou mesos d'embaràs, i després els van alletar i cuidar fins que es van convertir en ogres sense escrúpols. Ogres que han oblidat que la seva vida es va iniciar en el ventre d'una dona, que és la seva mare, i que han oblidat també que van tenir germanes i filles. Ogres antimodernitat però que calcen esportives de grans marques mundials. I tot sembla un gran frau a la humanitat!

Amb la geopolítica de l'horror res és el que sembla! Així que l'operació Llibertat Duradora, Operation Enduring Freedom, que va donar el tret a l'expansió americana i els seus aliats a l'Afganistan, liderada llavors per George Bush i el seu afany per oferir als seus ciutadans la venjança pels atemptats de l'11 de setembre de 2001, ara ha declarat la seva data de caducitat, perquè al poble americà ja no l'apassionen les guerres transfrontereres que li costen diners i les vides dels seus ciutadans.

La retirada dels Estats Units de l'Afganistan era d'esperar en qualsevol moment, perquè així han estat sempre els projectes de les seves polítiques exteriors, que obeeixen a la passió dels seus ciutadans i a les seves estratègies econòmiques. Recordem que Trump el 2020 va mantenir negociacions amb els talibans, per retirar-se del país abans de l'1 de maig de 2021, i va acceptar alliberar cinc mil presoners talibans. Pel que fa a Biden, l'única cosa que va fer és respondre a la voluntat de l'opinió pública estatunidenca, que ja va perdre tota passió en aquesta guerra. Biden va declarar que tenia la intenció de retirar totes les tropes estatunidenques de l'Afganistan pel 20è aniversari dels atemptats de l'11 de setembre. Malgrat tot, sembla que al món l'agafa per sorpresa el que està anunciat des de fa temps.

Els afganesos que siguin dones, homes, nens i nenes no importen a ningú, igual que van deixar d'importar els sirians, els iraquians, igual que mai van importar els nens i nenes rohingyes violentats, violats, assassinats i els cadàvers dels quals van ser mutilats a les mans de les forces armades a Birmània. Però com que mai van sortir en les notícies, aquelles salvatjades no van importar a ningú. Els humans perseguits per dictadures i tirans ens emocionen, clar que ens emocionen, però les pantalles dels nostres televisors manquen d'ànima i per aquest motiu ens emocionem quan tot explota, encara que mai res ha millorat.

Als qui manegen el negoci mundial, els va interessar en algun moment ensenyar-nos que l'Afganistan va començar a tenir una mica de tranquil·litat. Però sempre ens van ocultar les altres barbaritats que mai van cessar. I les dones han estat també una part important d'aquesta manipulació instrumentalitzada, ens en van ensenyar algunes com a trofeu de modernització, però mai van arribar a totes les persones oprimides d'aquelles terres. Utilitzo la paraula 'persones' perquè hi incloc també una gran part dels homes afganesos, dels quals no se sol parlar, però són també víctimes dels genets de la foscor.

L'Afganistan no és més que el poderós negoci de l'opi i de les armes. L'Afganistan no és més que economia en estat pur, economia del caos engendrat per les polítiques del terror. Recordem-ho: res és el que sembla, i no perdem de vista les altres subcategories de l'operació Llibertat Duradora, i em refereixo a Filipines, a l'Àfrica nord-oriental, al Trans-Sàhara, al Carib i a Amèrica Central.

I, per part meva, tot el que està relacionat amb les guerres ho vaig aprendre a Apocalypse Now. Recordo aquella escena del coronel Kligore, dirigint-se a un soldat:

— Sents aquesta olor? La sents, noi?

— Què és?

— Napalm, fill; res del món fa una olor així. M'agrada l'olor del napalm al matí. Una vegada, durant dotze hores, bombardejàrem un pujol i, quan va acabar tot, hi vaig pujar. No hi trobàrem ni un cadàver d'aquests grocs de merda. Quina olor, la de la gasolina cremada. Aquell pujol feia olor de... de victòria.

Malika Kathir és filòloga