Les ganes de guanyar un Oscar
Cada vegada que veig Els fabulosos Baker Boys vull saber com l’Acadèmia de Hollywood no va concedir l’Oscar a la millor actriu a Michelle Pfeiffer. Només per l’escena del piano ja mereixia el vot unànime. L’actriu venia, amb justícia, d’arrasar en tota la temporada de premis. La inèrcia la situava al capdavant per guanyar el guardó més important de tots, el que t’assegura un lloc en la història. No obstant això, el biaix conservador va optar per honrar Jessica Tandy per la mediocre (i també premiada) Passejant Miss Daisy.
Els Oscar, com tants altres assumptes, són un reflex del sistema; un que ha necessitat renovar-se i actualitzar-se (a la força) amb el pas del temps. Un cop d’ull als premiats constata, per exemple, com s’hi ha ignorat el treball de les minories, incloses les dones. Fins al 2003, una actriu negra no va ser reconeguda com a protagonista. Fins al 2010 no va guanyar una directora. Ara que l’Acadèmia s’ha obert al món i els votants no són només una majoria d’ancians heterosexuals blancs, el talent des de la diversitat també té premi. I els Oscar estan tan necessitats d’atenció que cerquen la fita en cada edició: la primera actriu asiàtica premiada, la primera pel·lícula de parla no anglesa reconeguda en la categoria estrella o la primera dona nativa americana, que és el rècord proposat per a enguany amb Lily Gladstone.
La promoció dels candidats ha derivat en una lluita publicitària i de bombardeig de missatges a l’estil de les campanyes polítiques. Si vols guanyar un Oscar, has de ser capaç de sacrificar-te per deixar clar (amb fets) fins a quin punt ets capaç de lluitar per ell. Has de mostrar que ho desitges de veritat i fer un tour de mesos en què els publicistes establiran la narrativa adequada. El relat, que diuen els polítics. L’avui defenestrat Harvey Weinstein va canviar el rumb d’aquestes campanyes. Les va convertir en una baralla bruta, agressiva, en la qual recorria fins i tot a desacreditar el contrari per imposar els seus. Els Oscar són atenció i, per tant, doblers. La taquilla es disparava després dels premis.
La cerimònia d’enguany es du a terme sense cap emoció. Oppenheimer arrasarà en les principals categories. Nolan se n’anirà a casa coronat i jo continuaré esperant que qualque any la narrativa i el relat donin per fi a Pfeiffer l’Oscar que Hollywood li deu.
