La formació militar de la futura reina

Amb fruïció, llegeixo en una revista esportiva “els problemes acadèmics de les filles dels reis d’Espanya”. Diu que la gran –l’hereva– té problemes físics a l’acadèmia militar: no acaba d’estar en forma. La petita, en canvi, es veu que fa botelló amb els amics. El que seria, vaja, l’actitud normal d’un adolescent obligat a estudiar una carrera que no li agrada.

L’hereva a aquesta absurda idea que és “un tron” està obligada a fer la carrera militar. Els seus pares, així com els assessors de palau, ja ho devien tenir clar el dia que va néixer. Està obligada, també, a contraure matrimoni heterosexual i amb algú de raça i religió no polèmiques. Està obligada a vestir-se segons els cànons d'Inditex, per entendre’ns, i no es pot posar pírcings ni fer-se tatuatges visibles. No pot dur rastes, ni plataformes, ni dir “bro” quan parli amb algú que no coneix. Està, sobretot, obligada a l’exposició pública.

Que li toqui fer això, que és una forma de treball infantil, és trist. Però encara és més trist que els pares ho vegin bé. Cap moment de la vida serà tan lluminós i complicat en la vida d’un ésser humà del Primer Món com aquest: ets menor d’edat i estàs “estudiant” per fer el que faràs tota la vida, si tens una mica de sort. No comprenc aquests pares que decideixen què estudiarà el fill. Empresarials, que així heretarà l’empresa. Enginyeria, que els enginyers van molt buscats... Quina sort que tinc, penso, de no tenir cap negoci o tron per llegar, perquè així m’estalvio que em cridi el capità de l’acadèmia per dir-me que l’hereva no vol fer flexions. Trobo que els està sortint molt bé de preu, als reis d’Espanya, això de les filles. Qualsevol altra, menys obedient, ja els hauria engegat.