Professor de la UIBPrendre decisions basant-se en observacions superficials o dèries personals no és bona pràctica en política. Així i tot, és menys insòlita del que la salut democràtica reclama.
Un exemple n'és l'esborrany del decret sobre el reciclatge (o del FOLC) que ara, en una mostra de sensatesa, s'ha tornat enrere. Quin era l'objectiu del reciclatge? Iniciat en paral·lel a la publicació de l'anomenat 'decret de bilingüisme' (1979), tenia per objectiu proporcionar als docents (bàsicament als d'EGB) uns coneixements de llengua i literatura catalanes, d'història i medi que no eren presents en els programes dels estudis dels titulats i que, en bona lògica, es consideraven imprescindibles per a exercir la docència a les Illes Balears. Posteriorment es va ampliar amb un reciclatge específic per als professors de Secundària, en què s'havien d'assolir el nivell de Llengua II (que podríem ubicar entre el C1 i el C2 actuals) i uns coneixements sobre recursos i llenguatge d'especialitat relacionats amb la matèria de què feien classe.
Amb els anys, la presència del català en l'ensenyament obligatori –com a assignatura i com a vehicle d'aprenentatge d'altres matèries– i en altres opcions va fer més freqüent l'accés al reciclatge d'alumnes que ja posseïen certificats de coneixements de català equivalents a Llengua I o a Llengua II i que, per això, només els calia fer una part de les assignatures del reciclatge. Aquesta situació va dur a refer-ne l'oferta, en el sentit que el reciclatge específic per a professors de Secundària només inclouria els seminaris d'especialitat i, per a la resta, els mòduls amb continguts culturals i de didàctica específica. De llavors ençà s'anomena Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), encara que informalment ens hi continuem referint com a 'reciclatge'. Per a matricular-s'hi, a més de ser titular superior, és necessari acreditar posseir el nivell C1, que es pot obtenir per diverses vies.
Alhora, en els plans d'estudis de Magisteri de la UIB es van incorporar els continguts específics que formen part del 'reciclatge' i així, en acabar la carrera, els titulats amb aquests plans ja no l'han de fer. De la mateixa manera, el màster de Formació de Professorat que s'imparteix a la UIB conté els continguts dels seminaris d'especialitat i, per això, els titulats ja l'acaben amb els requisits per a exercir la docència.
A partir d'aquesta situació, una mirada simplista pot dur a creure que es pot prescindir del FOLC, com a requisit i com a oferta formativa. Però no és així. Hem de tenir en compte que encara hi ha docents en exercici, i aspirants a ser-ho, que no tenen la capacitació que s'obté amb el FOLC. Són els qui procedeixen d'antics plans d'estudis que no havien incorporat aquests continguts. I, sobretot, persones que volen exercir la docència a les Illes Balears que han fet la carrera o el màster de professorat en altres universitats que no tenen aquests continguts en els currículums. Aquests són els destinataris primers del FOLC. Per tant, si es suprimeix el FOLC, s'impedeix que els titulats en altres universitats puguin adquirir els coneixements per a accedir a la docència en els centres illencs. O, si no, la supressió del requisit d'aquesta formació suposarà que no es demana als qui venen de fora i sí als qui s'han format a la UIB, la qual cosa implica una discriminació negativa per als docents que s'ajusten, en aquest sentit, al perfil més adequat per a ensenyar a les Balears. Els responsables de regular l'ensenyament haurien d'assegurar que els mestres i professors posseeixen una capacitació idònia, encara que sigui bàsica, sobre aspectes específics de les Illes Balears, que no s'acrediten amb un certificat només de coneixements generals de llengua (el C1).
Un dels arguments emprats per a justificar-ne la supressió és que a altres administracions de territoris de parla catalana no es demana. És un feble argument. Primer perquè la situació social i educativa no és la mateixa i, segon, perquè que ho facin a altres comunitats no vol dir que sigui millor. De fet, vists els resultats, s'hi estan plantejant reincorporar uns requisits semblants als vigents aquí.
A més, el nivell C1, tal com es concep actualment, s'ajusta als criteris del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MECR). El MECR té per objectiu principal regularitzar el sistema d'acreditació de la capacitació per a comunicar-se en un idioma estranger. D'aquesta manera s'ha interpretat, en general, per tot Europa, però en el nostre àmbit s'ha fet servir, erròniament, com a única manera d'acreditar coneixements de llengua, tant per als qui la tenen com a segona llengua com si la tenim com a primera. Els nivells del MECR no estan pensats per a persones que s'han de dedicar a la docència.
Cal modificar el FOLC? Possiblement. Es poden actualitzar continguts i mètodes, per exemple. També es pot revisar l'oferta perquè sigui, si cal, més accessible: ampliar la formació a distància o semipresencial, facilitar cursar els seminaris d'especialitat mentre es fa el màster del professorat en altres universitats, oferir cursos intensius durant l'estiu, etc. Però, de cap manera, suprimir-lo. I també es pot acordar amb altres comunitats disposar de sistemes homologables, però no de qualsevol manera, sinó a partir d'un estudi seriós per a conèixer la situació real de cada lloc i les conseqüències de les modificacions.
D'un edifici se'n pot suprimir una columna, ben cert. Però abans cal assegurar que s'han fet les modificacions i s'han posat els reforços per a suplir la funció de la columna. Si no, pot passar com a Samsó, el bíblic, a qui el temple li va caure damunt, a ell i a tots els qui eren amb ell. L'israelita, això sí, ho va fer a posta.
