Felícia Fuster i la poesia japonesa contemporània (1989)

De l’article de Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010) a l’Avui (29-I-1989) sobre Felícia Fuster (Barcelona, 1921 - París, 2012), poeta, pintora, traductora. Va viure a París des del 1951. Enguany es commemora el centenari del seu naixement. Ho recorda una placa d’homenatge a la casa on va néixer, al barri de la Barceloneta (carrer de Sant Miquel, 64).

Allò que Marià Manent féu un dia amb la poesia xinesa a través de l’anglès i per mitjà de la seva excepcional capacitat de recreació poètica, no tingué cap paral·lel amb la poesia japonesa, d’unes característiques ben diferents però relacionada durant segles amb el xinès. Formes de poesia japonesa -com puguin ésser, sense comparar-les, l’epigrama o el sonet a Occident- són la tanka i l’haikú, força divulgades entre nosaltres. Carles Riba, però, en presentar les seves Tannkas de les quatre estacions ja va advertir solemnement “els temibles semiprofans” que no havia intentat cap transposició ni interpretació de temes o figures de la lírica japonesa, coneguda per ell, deia, “només indirectament i molt parcialment”. Aquesta declaració és del 1946, és clar; però jo no diria que la situació hagi variat gaire, almenys quant al públic en general i per a la poesia, entre nosaltres, malgrat que el Japó hagi evolucionat fins a ésser el que és avui al món i que relacions mútues de diversa mena, entre elles la relació cultural -com algunes novel·les, el cinema, fins i tot un diccionari, etc.-, ens hagin acostat. Ara la venerable col·lecció Els Llibres de l’Óssa Menor d’Edicions Proa ens rescabala d’aquesta mancança, almenys quant a una part d’ella, amb el volum titulat Poesia japonesa contemporània, que signen conjuntament Felícia Fuster i Naoyuki Sawada. És una selecció panoràmica de poesia japonesa moderna, segons la denominació que aquesta poesia -que comprèn de finals del segle XIX fins als nostres dies- té entre els japonesos. Felícia Fuster, l’autora, ha reeixit en una tasca tan útil culturalment com difícil poèticament. No hi ha dubte, però que la seva experiència d’escriptora, i més encara de poetessa, ha estat decisiva per a l’assoliment dels seus propòsits. En un dels poemes del seu llibre Aquelles cordes del vent cavalquen entre dos versos aquests mots, com una divisa: “Fer un gran forat a la raó.” La frase, treta del context, aïllada d’un bell poema, podria caure en terra de ningú, però serveix per precisar la impressió de conjunt que sorgeix o pot sorgir de la lectura de la poesia japonesa que ella ha traduït. Felícia Fuster, d’altra banda, ja és de fa temps una especialista, dins el nostre món cultural, en poesia japonesa, cosa que vol dir tenir un coneixement de primera mà de la cultura, de la història i fins i tot de la vida japonesa (ja que la poesia ha estat, fins als temps moderns, un assumpte d’Estat); [...] Felícia Fuster veu passar, sobre la tradició que perdura a través del canvi i a través dels segles, el sentiment d’unitat amb la naturalesa, l’estrany, l’inesperat, el sobrenatural i gairebé el sentiment místic. [...]