Facem-los caure

El recent acord entre el PP i Vox ha arribat després d’una suposada inestabilitat entre els dos partits reaccionaris, però la realitat és que configura una segona part de legislatura de conflicte i ofensives més clares contra els drets i les llibertats.

Qualsevol persona decent pot resseguir aquest acord i veure amb claredat un atac frontal del Govern autonòmic contra la llengua catalana, contra la memòria històrica i contra les persones migrants i refugiades, és a dir, és un atac frontal contra el poble. Però no dedicarem aquest article a analitzar l’acord, sinó a com hem de respondre.

Cada batalla és important

El període de 2011 a 2014 vàrem viure el cicle mobilitzador més important d’aquesta illa dels últims 50 anys, com a mínim. Aquell cicle va englobar des del 15-M, les grans mobilitzacions contra les retallades i en defensa dels serveis públics, la PAH i els primers desnonaments i les manifestacions per la llengua, arribant al moment de l’Assemblea de docents i la manifestació més gran de la història de Mallorca. Aquell desenvolupament va conduir a què l’Assemblea de docents es constituís com a punta de llança de la lluita i el TIL i Bauzá els enemics a batre. Cal aprendre d’aquell període i contrastar amb l’actualitat, pensar quin paper pot tenir de nou l’Assemblea de docents, la defensa de la llengua i altres elements per configurar les batalles actuals.

Sabem que els fets històrics no es repeteixen i, per tant, no es pot deixar la responsabilitat als docents de tornar a abanderar una lluita general. També que les condicions de vida de la classe treballadora han empitjorat molt en 10 anys, l’accés a un habitatge digne és quasi impossible, la massificació turística és insuportable, el model “d’èxit” econòmic de Mallorca serveix només a uns pocs, etc. El que volem dir és que no ens podem quedar només en aturar certes ofensives reaccionàries, és necessari que les batalles es guanyin per plantejar la necessitat d’un canvi general i profund a la nostra societat.

Unir les lluites

Com a conseqüència de l’argument anterior, és necessari unir les diferents lluites per impugnar aquest Govern enemic del poble, i a través d’aquesta impugnació fer avançar posicions cap a una alternativa global que respongui a les necessitats de les classes populars de Mallorca. Aquesta unió de les lluites ha de permetre, per una banda, que cada una tengui capacitat per desenvolupar-se, plantejar objectius, forma d’organització i lideratge propis, i de l’altra colpejar totes juntes.

Així, podem concebre la mobilització massiva del passat 15 de juny pels carrers de Palma com una primera passa en aquesta direcció. De la mateixa manera, la ràpida resposta de l’Assemblea de docents també camina en aquesta direcció. Així, la resposta als acords PP-Vox no s’ha limitat a la matèria purament educativa, dels centres i de la llengua vehicular d’aquests, sinó que s’ha respost, i així s’ha fet en el posicionament de l’Assemblea, a qüestions materials que pateixen els seus alumnes, al racisme que viuen, a les condicions cada vegada més marginals d’alguns barris, les dificultats de les famílies per pagar un lloguer, que s’hagin de mudar de barri o ciutat per aquest motiu, entre d’altres qüestions.

Així, la unió de les lluites per la llengua, la terra, el treball digne, l’habitatge universal, etc. ha de constituir un subjecte de lluita ampli però unit, que pugui aprofundir en cada lluita i les plegui totes per colpejar més fort.

La força per fer-los caure

Hi ha qui pensarà, amb bastanta raó, que tombar el Govern de Prohens perquè entri un nou lideratge del PP o un nou pacte progressista no canvia res. I com hem dit, raó no n’hi falta, ho vàrem viure amb la derrota a les urnes de Bauzá el 2015 i els posteriors vuit anys de frustració i promeses incomplertes. Però això no descarta la necessitat que aquest govern ha de caure.

Ha de caure perquè no es pot actuar amb impunitat contra principis bàsics de la societat mallorquina com la llengua o la nostra memòria històrica; perquè hem de situar la línia vermella de l’extrema dreta, no com un cordó sanitari que iguala a tothom contra Vox, sinó com una trinxera on qui allargui la mà als feixistes avui passaran per sempre a l’altra banda. I també ha de caure perquè el nostre poble necessita victòries, hem de demostrar que la mobilització, l’organització de base, que plantar batalla contra els enemics pot dur a resultats i fins i tot tombar governs. Perquè rebel·lar-se contra els enemics del poble no ha de ser una opció, ha de ser inevitable. El poble de Mallorca té la força per fer-los caure i ho ha de demostrar.

Facem de cada poble i cada barri una batalla contra el govern!

Facem de cada lluita i cada mobilització un embat contra els enemics del poble!

Facem-los caure!