De la informació publicada tal dia com ahir a Diario de Barcelona (6-IV-1847) i enviada a aquell periòdic per la UB. Traducció pròpia. Aquest diumenge, com cada 7 d’abril des de 1950, és el Dia Mundial de la Medicina, commemoratiu de la fundació de l’OMS. Una reial ordre de 1847 va regular l’ofici de practicant de sagnies, mètode terapèutic del qual ja a la darreria del segle XVIII alguns metges en qüestionaven la validesa. Durant el segle XX els avenços mèdics van erradicar l’antiga figura del “barber-sagnador”. Dibuix d’una sagnia datat a tal dia com avui de 1834.
L’Excm. Sr. ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques, amb data 1 d’abril de 1847, ha comunicat a l’Excm. Sr. rector de la Universitat Literària de Barcelona la reial ordre circular que, prèvia consulta al Consell d’Instrucció Pública i d’acord amb el dictamen d’aquest cos de l’administració, dicta les següents disposicions per tal d’evitar funestes conseqüències que podrien resultar de qualsevol mena d’abusos, ja sigui respecte als estudis i pràctica que han d’acreditar els sagnadors o ja sigui sobre la manera de provar-los. Article primer: els cirurgians primers o majors dels hospitals que tinguessin constantment més de cent malalts; els primers, segons i terceres dels que en tinguessin constantment més de tres-cents, i els regents de primera classe de la Facultat de Medicina, autoritzats per la reial ordre per ensenyar privadament aquells que aspiressin al títol de sagnador, necessiten per gaudir d’aquesta autorització que sigui facultada pel rector de la Universitat del seu districte, per la qual cosa estaran obligats a provar que tenen les qualitats requerides. Article segon: els cirurgians i regents que hagin obtingut la declaració esmentada tenen l’obligació de donar compte al rector, primer, de cada un dels deixebles als quals donessin lliçons, quan comencessin a donar-les, i segon dels que les hagin rebut amb assistència contínua, aplicació i aprofitament. En el primer cas el certificat hauria de contenir la nota, el nom, naturalesa i edat del deixeble, i en el segon, a més de tot això, el temps que hagi assistit cada un dels deixebles constantment a les lliçons, i si han tingut si més no una aplicació i aprofitament regulars. Es donaran aquestes notes dues vegades l’any, en els quinze primers dies de desembre i de juny. No s’admetrà cap individu a examen de sagnador sense provar que ha seguit amb constància, aplicació i aprofitament regulars per espai de dos anys les lliçons dels estudis privats prescrits. [...] Podran seguir-se els estudis teòrics en els mateixos dos anys que l’aspirant al títol de sagnador serveixi en el destí de practicant de cirurgia als hospitals. [...] A més dels certificats que han de presentar els aspirants al títol de sagnador, cada interessat haurà de provar també que ha complert vint anys d’edat per tal d’obtenir l’esmentat títol [...].
