11/02/2022

El vaixell de Jeff Bezos

2 min

Els rics cada vegada són més rics. Ho afirma el darrer informe d’Oxfam, que estima que els 10 homes més rics del món han duplicat la seva fortuna. I sí, tots són homes. Però cal puntualitzar que una cosa és la riquesa i una altra els ingressos. Així ho expliquen tots els llibres que parlen d’assolir la llibertat financera, o de fer-se milionari abans dels 40: posen èmfasi en el fet que és necessari gastar poc i invertir els estalvis en actius diversificats –la riquesa– que donin un rendiment –els ingressos– per arribar a tenir un sou sense treballar. És el que s’anomena viure de rendes.

Un article publicat recentment pel Nobel d’economia Paul Krugman matisa que, tot i que és cert que la riquesa dels milionaris ha pujat, no es pot dir el mateix de la seva capacitat per generar ingressos. És a dir, el rendiment que donen aquestes inversions en forma de dividends o interessos ha disminuït. Però són més rics gràcies a un increment considerable del valor dels actius en els mercats de capital durant el 2021. Una bombolla financera afavorida per polítiques pandèmiques: un excés de liquiditat, la innovació tecnològica i els baixos interessos. Una bombolla financera, però, que ja s’ha començat a desinflar, com mostra la darrera actualització del rànquing de Bloomberg: on, al costat dels noms dels homes més rics, apareix una fletxa vermella apuntant cap a baix, indicant una disminució de la riquesa. (No cal preocupar-se per ells; segur que es tracta de pecata minuta.) En canvi, segons Krugman, les persones que treballem estem en bonança. Durant la pandèmia, els governs han invertit en ajudes directes a qui s’ha quedat sense feina, i els sous estan pujant perquè les necessitats del mercat laboral han augmentat.

¿Podem aplicar els raonaments de Krugman al nostre entorn més proper? Pel que fa als milionaris, definitivament sí; el capital internacional, i més amb aquests volums, no té fronteres. En canvi, les evidències del mercat laboral són una altra història. D’una banda, les ajudes governamentals van ser instrumentals per mantenir el poder adquisitiu entre les persones més vulnerables durant els moments més durs de la pandèmia. El 2021 el salari mitjà mensual va acabar en rècord històric a l’alça, i ara també veiem com l’atur disminueix, s’aprova una reforma laboral i s’anuncia l’increment del salari mínim interprofessional. Però, d’altra banda, aquesta aparent bonança queda curta davant d’una inflació disparada. I també cal recordar que l’atur encara supera el 30% en menors de 25 anys. Per tant, queda camí per poder confirmar aquesta millora de les condicions laborals.

A escala global, incloent-hi tots els països i no només aquells amb governs que s’han pogut permetre polítiques pal·liatives, l’informe d’Oxfam posa en relleu els estralls de la pandèmia en termes de desigualtat. En aquest context, mentre Bezos es dedica a trencar rècords de quan es pot gastar en la construcció de vaixells i cases, la seva exdona MacKenzie Scott els trenca en filantropia: ha decidit repartir la seva fortuna, que qualifica d’excessiva, donant, per exemple, 4.200 milions de dòlars a bancs d’aliments i 1.700 milions a escoles i universitats amb complexitat social.

stats