Estatut, proposta i futur
Durant la Transició l’autonomia fou, per a la gran majoria, un concepte poc entès tot i trobar-se en auge. El sistema havia de canviar el centralisme imperant per fer-se creïble i els pocs que creien de veres en l’autonomia es trobaven a les perifèries. Avui dia, amb quatre dècades a les espatlles, a les Illes Balears el seu coneixement i la seva aplicació encara tenen llacunes, limitacions i emperons.
Si bé l’accés a l’autonomia és una de les grans fites recents de les Illes Balears, és innegable que l’arribada del turisme fou, sens dubte, el fet més destacable de la contemporaneïtat. Així, aquests dos canvis s’esdevinguren en un breu període de temps alhora que feren sorgir un nou paradigma: un gran creixement econòmic i poblacional, i l’oportunitat de poder fer polítiques pròpies i properes a la nostra realitat. Desgraciadament, el turisme i les seves inicials benevolències econòmiques han començat a donar pas a una nova tessitura: el que abans havia estat gairebé un mannà caigut del cel, ara mateix ocasiona certs dilemes socials, econòmics i ambientals de difícil gestió i resolució. D’exemples podríem posar-ne molts, com la maduració de moltes zones, la generació de llocs de feina amb baixa productivitat i la baixada constant del nivell de vida. En suma, n’és un símptoma clar l’evolució històrica de la renda per càpita, per veure que el camí que hem agafat necessita una redirecció profunda i seriosa.
Pel que fa a la situació de les noves generacions, tampoc no ha millorat: mentre que els nostres pares podien assumir, amb esforç i constància, l’emancipació i la formació d’una família, ara per ara no és el que es poden permetre la majoria dels joves d’aquesta terra. La dificultat de trobar un habitatge assumible, els sobrecostos que dificulten qualsevol activitat econòmica i un sistema que arracona o ‘estaciona’ laboralment gran part dels treballadors són greus problemes a l’hora de transitar cap als paràmetres bàsics de la vida adulta. El gran dilema aquí és la certesa que les previsions econòmiques i financeres de la nostra societat indiquen per al futur: aparentment no tendrem una situació millor que els nostres pares. A tot això, és irònic que a partir de la celebració del 40è aniversari de l’Estatut alguns destacats polítics hagin parlat de reforma estatutària, tot obviant que l’actual reforma del 2007 no es troba en plenes funcions (manquen competències com cogestió aeroportuària, policia autonòmica i justícia). Voler reformar-lo quan encara no s’ha acabat de complir, ni hi ha intenció de complir-lo, va en contra del reconeixement propi cap a unes institucions que han de vetllar pel bon funcionament i la bona gestió de la cosa pública. I aquest fet no té més causa que la mateixa rondalla de sempre: els partits sucursalistes neguen la capacitat de les Illes Balears d’autogovernar-se, així com es neguen a confrontar les seves dinàmiques de partit (Madrid comanda i imposa) amb la defensa dels interessos de les Illes Balears.
En aquest sentit, és necessari dir que moltes de les solucions a certs problemes que tenim a les Illes Balears potser no tenguin cabuda amb l’Estatut actual. Ara bé, sense ell tampoc. I és, en la determinació i l’acció de defensar la nostra capacitat d’autogovern com a marc de referència, l’estratègia més útil i eficaç per fer valer els interessos que tenim com a societat, de solucionar les problemàtiques actuals, d’avançar cap a un futur més digne. Consider que actualment els joves no ens hem de resignar a les expectatives econòmiques que puguin fer-se. El futur mai ens jugarà a la contra si actuam a favor de canviar els aspectes que poden dificultar el nostre desenvolupament. Però hem de ser conscients de les eines que ens atorga l’actual sistema. L’autogovern, a través de l’Estatut d’Autonomia, és l’eina que hem d’usar per millorar la nostra terra i preparar-la per a un futur que no sigui pitjor que el futur que sembla que ens espera. Ara bé, no podem caure en els mateixos errors del passat: insistir en els mateixos partits que neguen les competències reconegudes a l’Estatut, ens redueixen les inversions a manera de 'trilerisme' o ens augmenten uns impostos que mai no tornen. Així no farem millorar les condicions que tenim. En canvi, basta veure a quins territoris ha funcionat millor l’exercici propi de l’autogovern: el País Basc i les Canàries en són exemples clars i positius. I el perquè també és bo de veure: tenir un partit de govern centrat a defensar la seva terra a través dels preceptes emanats del seu estatut i negociant i pactant, sense sucursalismes i fent de contrapès, de tu a tu amb Madrid. L’oportunitat de redreçar els nostres problemes com a societat la tenim. Només vull dir-vos que és una proposta: la meva i la de tots els illencs és ben clara, Proposta per les Illes Balears.
