PalmaAquest dimarts assistirem previsiblement a l’aprovació de la llei de projectes estratègics. Teòricament, una normativa que pretenia fer senzill i fàcil que les iniciatives ciutadanes, i sobretot empresarials, puguin aconseguir recursos i permisos de manera ràpida per tal de no perdre oportunitats. Com a societat, es pot estar en desacord amb el com, però l’objectiu és viable. Qui tingui un bon projecte, que se li obrin portes.
Ara, el que més ens hauria de preocupar és que realment l’únic que accelerarà aquesta llei és el caos normatiu. Les més de 70 esmenes introduïdes principalment pel PP i també per Vox afecten de nou desenes de lleis que no tenen res a veure amb els projectes estratègics. I ja sé que ho han fet també les majories d’esquerres. I què?
És una barbaritat, una actuació antidemocràtica i una perversió del sistema utilitzar una llei com a vehicle normatiu per canviar mig ordenament jurídic. Si es vol retallar (més) el català, si es volen rebaixar normatives ambientals, o si s’intenta rebaixar el nivell exigit pels psicòlegs clínics per, falsament, assegurar que s’ha acabat amb un problema, cal ser valents i fer projectes de llei específics. I per què? Perquè aquesta és la manera prevista per a les normes que regeixen aquesta i totes les comunitats. El Govern fa un projecte de llei, el sotmet a exposició pública, els grups opinen, esmenen i surt un resultat participat per la societat. No un gol per la porta del darrere.
No tenir una majoria parlamentària suficient, i que qui te la doni sigui Vox, certament, és incòmode. Però això no justifica que quan t’obre la porta, introdueixis tota classe de normes sense el debat al qual tenim dret com a societat.
