A ‘El Español’ se li entravessen els esmorzars catalans

Agafin la ratafia i acompanyin-me en aquest bonic recorregut per l’estranya obsessió d’El Español, el mitjà de Pedro J. Ramírez, pel que endrapem els catalans quan ens llevem del llit, sigui ben d’hora ben d’hora, o no. “Tres esmorzars catalans que perjudiquen la teva salut”, diu un dels titulars del mitjà. He intentat trobar si havien fet la mateixa peça sobre els esmorzars castellano-lleonesos o extremenys, sense èxit. Per fi el mitjà reconeix un lideratge de Catalunya, ni que sigui a l’hora de perjudicar la salut! El més curiós de tot és que el primer esmorzar català que assenyalen són... els xurros. Ui, sí, typical catalan. Díaz Ayuso es deu haver fet un panxot de riure, entre porra i porra, llegint l’article. El segon és... la pastisseria industrial. “Camina una mica pels carrers de Barcelona, per dir una ciutat de Catalunya, i no trigaràs a ensopegar amb algun local amb brioixeria a preu quasi regalat”, revela l’article, després d’una àrdua investigació. Tothom sap que a Madrid, Sevilla o Saragossa has de caminar quilòmetres i quilòmetres abans de poder trobar un lloc on et venguin un croissant. El tercer esmorzar són els embotits, i aquí sí que es flaira un mínim de catalanitat, tot i que de pernil, xoriço o llonganissa se’n menja tant a Manlleu com a Almendralejo.

Però aquesta criminalització del (presumpte) esmorzar català és molt poc consistent. Una peça de temps enrere es titulava: “L’esmorzar més complet i perfecte és made in Catalunya, segons Harvard”, i era el pa amb tomàquet. Que justament se sol acompanyar d’embotit. Però potser no es pot esperar gran cosa d’un mitjà que, en un altre article anterior, afirmava que un esmorzar típic català eren els panellets. Sí, ben refregats en pa i acompanyats de suc de peus de porc. És ben bé que haver d'atiar la catalanofòbia resulta un afer indigest.