Entrepà de calamars amb maionesa d'estadístiques parcials sobre Madrid

Si París era una festa als anys 20, cent anys més tard és Madrid qui ha convertit en senyera de la seva identitat la gresca desemmascarada. Creure que això no té un cost sanitari és ingenu (o cínic), així que la triple dreta mediàtica s'ha enfundat els vestits blancs dels drugs protagonistes de La taronja mecànica i, armats amb bats de beisbol, han sortit a atonyinar unes quantes dades fins que quedin ben sotmeses al seu relat. "La mortalitat a Madrid, per sota de la mitjana amb bars i botigues oberts", titula en portada l'Abc. La primera trampa és òbvia: el covid s'acarnissa sobretot amb la gent gran, que no són precisament els que surten de festa. Si en comptes de mirar morts, mires contagis, aleshores l'estadística és molt més desencoratjadora: Madrid és la comunitat amb més casos per 100.000 habitants. I és també la que té més ocupació de llits d'hospital: un 17,6%.

De fet, per poder defensar la seva portada, l'Abc ha de fer un tall molt arbitrari: estudia només les morts durant les deu primeres setmanes del 2021. Si hagués fet la comparativa des del començament de la pandèmia, hauria d'explicar que Madrid té més morts que la mitjana espanyola. De fet, representa el 14% d'Espanya, aproximadament, però acumula el 19,4% de morts de l'Estat. A Espanya han perdut la vida 159,6 persones de cada 100.000 habitants. En el cas de Madrid, la xifra és de 215 persones. És a dir, la mortalitat és un 35% més alta que la mitjana. A partir d'aquí, Ayuso pot seguir enarborant l'entrepà de calamars i la canya, fent veure que aquí no passa res. Però les xifres, a poc que s'obri la perspectiva, desballesten el relat. "Madrid acumula el 40% dels contagis d'Espanya", titulava La Vanguardia tot just divendres passat. Però Ayuso seguirà entonant el no pares, sigue sigue mentre els diaris de sempre li seguiran fent els cors.