Com sempre que comences llegint un article acadèmic, acabes llegint si s’han exhaurit les pashmines negres com la de la Letícia. En el meu cas, llegia sobre l’informe PISA i he acabat a la festa de la princesa espanyola, Elionor, que es veu que va anar a un –gens espanyol– pub irlandès. Direu que una adolescent no ha de triar l’oci en funció del negoci, i que és terrorífic que els pares sàpiguen què fas per la premsa, però el seu cas és diferent, perquè cobra, com a reialinfluencer, de tots nosaltres.
Aquesta noia, l’hereva al tron, no té la possibilitat, de tots els altres adolescents, d’enganyar els pares i dir que han estat pintant-se les ungles a casa de la Pituca. Se sap que ha estat en un pub irlandès. I, per tant, els pares poden llegir, a l’¡Hola!, que “no va beure alcohol, sinó un refresc”. En fi, tinc una gran amiga a la política –a qui saludo des d’aquí– que fa veure que beu cava en una copa per evitar les fotos comprometedores. Pel que sembla, “després d'esgotar la conversa al pub, cap a les onze de la nit, el grup va passar per un local de la cadena McDonald's”.
Un adolescent pot començar la vida restaurantosa amb el McDonald's. Pel preu que tenen són unes hamburgueses meravelloses, de la mateixa manera que Don Simon és un vi d’una relació qualitat preu increïble. A l’adolescència el sexe és ràpid, el porno és millor que la sensualitat, és millor un Pilot que una ploma. Després, et fas gran. Comprens la idea del que és “una experiència”. Penses que és millor anar un cop a El Celler de Can Roca que dos-cents al McDonald's. Que el preu car és el de la pizza. Que potser val la pena tastar vi.
El vi, com els llibres, no és per a tothom. És per als tocats de l’ala. Jo penso molt en aquesta mare que és la reina d’Espanya, perquè entenc que l’amor al marit –al que representa– ha passat, i que l'única cosa incombustible, immaterial, boja, transcendent és l’amor als fills. Puc entendre, i ho sé, que ella no aprova aquesta acadèmia militar, per Déu.
