Sant Jordi, la festa de la catalanitat

Sant Jordi és una festa que sempre s’ha resistit a deixar-se instrumentalitzar. Aquest és un dels seus grans atractius: és de tothom i cadascú la viu com li dona la gana. És una festa de la catalanitat, sí, però no del catalanisme. No és política, encara que la política hi tregui el cap. La llengua catalana hi té un cert protagonisme, però per descomptat als taulells i a les bosses que els ciutadans omplim de llibres hi ha també títols en castellà i en altres llengües, cada cop més, tantes com les que es parlen al país. Al carrer hi predominen les roses vermelles, però se’n poden trobar de tots colors, passen per totes les mans i tots els gèneres. Aquesta és la pluralitat amorosa i lingüística que respira la diada del llibre i la rosa: és un dia alegre en què cultura i bon ambient –i també feina, tot i que aquest any no cau en dia laborable– van de bracet sense consignes, sense presses. És en aquest sentit que Sant Jordi representa , sense cap mena de dubte, el millor esperit de tolerància, concòrdia i llibertat de la cultura catalana.

Tots aquests significats són els que cada any donen caràcter i sentit a la diada; una cita, però, que en les darreres edicions havia quedat descolorida pels confinaments o semiconfinaments de la pandèmia. Aquest 23 d’abril del 2022 podem recuperar Sant Jordi en tota la seva esplendor cívica, ens podrem moure pels carrers i llibreries sense restriccions ni mascaretes obligatòries. Podrem tornar a lluir amplis somriures. Podrem, en definitiva, viure despreocupadament i desacomplexadament la diada popular més ecumènica, la que més ens agermana. I la necessitam.

Cada dia hauria de ser Sant Jordi, per exemple a les escoles, de manera que el català hi tingui una especial protecció i protagonisme sense desatendre el castellà i acollint l’anglès seriosament. I en uns dies com aquests queda molt clar que la preocupació per la vitalitat de la llengua pròpia no va contra ningú, sinó al contrari: és un desig que sigui un vehicle de comunicació i cultura per a tothom que vulgui, i que tingui futur.

Enguany, a més, celebram els centenaris de Gabriel Ferrater i Joan Fuster, dos autors que varen renovar i prestigiar el català des de la més absoluta llibertat de pensament i creació, un com a poeta i l’altre com a assagista. La celebració de l’Any Fuster, a més, ho és oficialment per a catalans, valencians i balears. Un precedent de celebració conjunta que, al voltant de Sant Jordi, la festa de la catalanitat, la que caldria potenciar per a tots els esgraons d’un món, el literari, que ens agermana especialment. Així que gaudim amb Fuster i Ferrater, i amb els autors que renoven dia a dia les lletres catalanes, d’aquest Sant Jordi 2022, del seu indomable esperit de convivència.