Drons de guerra amb IA: una nova era

La guerra d'Ucraïna està generant un nou consens: els costosos vehicles bèl·lics tripulats (tancs, avions, vaixells) que durant molt de temps han estat el tret definitori d'un exèrcit avançat s'han tornat obsolets davant dels drons barats. Però aquesta idea és incompleta i pot ser perillosament enganyosa. Quan se'ls afegeixi la IA, cosa que és imminent, la situació actual adquirirà un aspecte carrincló.

Analitzem el que ens ha ensenyat fins ara la guerra d'Ucraïna. Els drons han fet extremadament vulnerables els tancs, i també són terriblement eficaços contra les persones. Hi ha tantes baixes com sempre, però ara el 70% de les morts a banda i banda les causen drons. Una eficàcia que s'estén a gairebé qualsevol altre element. I Ucraïna ha mostrat molta mesura si es té en compte la conducta incivilitzada de Rússia. L'altra lliçó és sobre la base industrial: la tecnologia, l'armament i les tàctiques evolucionen a un ritme vertiginós. La utilitat d'un dron nou amb prou feines dura entre dos i sis mesos. L'altre bàndol desenvolupa contramesures que obliguen a crear productes nous, contra els quals es desenvolupen noves contramesures, i així successivament.

Al principi, els drons que es feien servir a Ucraïna eren armes rudimentàries, controlades per ràdio per un operador que havia d'estar a prop. Quan es van tornar més sofisticats i letals, es va interferir en els senyals de ràdio, cosa que va obligar a canviar les freqüències i, després, a adoptar la tècnica del salt de freqüència, contrarestada a continuació mitjançant l'ús de dispositius d'interferència multifreqüència, contrarestats, al seu torn, amb l'ús de drons per atacar aquests dispositius. Aleshores Rússia va desenvolupar drons controlats per fibra òptica, immunes a interferències. Ucraïna va respondre-hi rastrejant els cables de fibra òptica fins al seu origen per matar els operadors (amb drons). Ara Ucraïna també té drons controlats per fibra òptica. La sofisticació de la tecnologia de guiatge ha crescut fins al punt que els drons poden eludir els radars volant molt baix o gràcies a tecnologies d'ocultació. Però els sistemes de detecció i seguiment de drons també han millorat i utilitzen xarxes de telèfons mòbils i micròfons connectats a programari d'anàlisi d'àudio, a més de tecnologia lidar, radars i càmeres.

En aquest entorn ferotge, un sol mes de retard és fatal. Els procediments normals de la indústria de defensa són totalment inadequats, i la majoria de drons nord-americans i de fabricants s'han mostrat irremeiablement lents, cars i inutilitzables. Davant d'això, la indústria de drons i l'exèrcit ucraïnesos van crear un model revolucionari per a la investigació i el desenvolupament d'armament, la seva producció i el seu desplegament, sobre la base de la comunicació directa i contínua entre les unitats de combat avançades i els fabricants. El comandament militar i el ministeri de Transformació Digital d'Ucraïna fins i tot han desenvolupat un sistema de punts per avaluar i publicar l'exercici actualitzat de les unitats militars segons l'efectivitat dels seus atacs amb drons.

En això a Ucraïna la va ajudar el fet de comptar amb un sòlid ecosistema de start-ups, que dona suport a una indústria armamentística formada per centenars d'empreses i que és capaç de dissenyar, produir i desplegar noves armes en qüestió de setmanes. Aquest any, Ucraïna produirà més de quatre milions de drons, la majoria models que ni tan sols existien fa un any. Malauradament, Rússia també s'ha adaptat i es recolza en gran mesura en start-ups privades.

La guerra de drons a Ucraïna ofereix una altra lliçó als EUA i Europa: la necessitat de donar resposta al domini xinès en la indústria mundial de drons.

Ucraïna va desenvolupar una indústria de drons perquè els Estats Units i l'OTAN gairebé no en tenien una de pròpia, encara menys amb la velocitat i la flexibilitat necessàries, i perquè la Xina va començar a reduir el subministrament a Ucraïna a favor de Rússia. Al voltant del 80% dels components electrònics dels drons russos venen de la Xina. Encara que al principi Ucraïna era molt dependent de la Xina, ha reduït aquesta dependència a més o menys un 20%, que obté principalment de manera encoberta.

En canvi, els processos de R+D i compra de components militars dels EUA i Europa continuen sent lents i poc competitius, cosa que els resta capacitat per defensar-se dels drons i per fer-los servir. Encara que pocs se n'adonen, els Estats Units i l'OTAN ara necessiten amb urgència Ucraïna per la seva experiència en drons. S'ha convertit en l'únic país que podria igualar la tecnologia i els temps de resposta de la Xina o Rússia en una guerra. Sense Ucraïna i sense modernitzar les seves forces, l'OTAN i els Estats Units patirien unes baixes terribles en una guerra amb Rússia o la Xina, i fins i tot la podrien perdre.

A més, la IA ho canviarà tot. Amb IA no hi ha necessitat de comunicació amb l'operador i la interferència no serveix de res, cosa que augmenta molt l'abast i la letalitat dels drons. D'aquí a cinc anys serà terriblement fàcil llançar atacs preventius contra objectius convencionals. Investigadors xinesos ja han fet experiments amb eixams de drons que maniobren per travessar un bosc i al sortir-ne tornen a eixamenar-se. No parlem només d'una guerra: això també es podria fer servir en un atac terrorista. És veritat que la funcionalitat de la IA també demana molta més potència de computació i memòria del que es pot posar en un dron petit, i que no és barata. Per exemple, els xips de Nvidia costen fins a 50.000 dòlars per unitat, de manera que fins i tot amb un sol processador d'IA potent la majoria de drons serien massa cars. Però la situació està canviant amb rapidesa, impulsada per l'objectiu de dotar els telèfons d'una capacitat significativa d'IA. I amb l'única i vital excepció dels processadors d'IA, tota la cadena de subministrament per fabricar telèfons i drons bèl·lics està sota domini xinès.

Stuart Russell, especialista en IA de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, fa temps que demana un tractat de control d'armes que eviti la proliferació de petits drons armats i controlats per IA. En un context geopolític com l'actual és difícil que se signi un tractat efectiu, de manera que ens hem de preparar per a un món on, probablement, aquestes armes existiran. Però l'aparell de defensa occidental cada vegada s'assembla més a la típica empresa obsoleta a la qual la disrupció tecnològica agafa per sorpresa. Als mercats, els costos són purament monetaris; en la guerra, poden ser i seran mortals.

Copyright Project Syndicate