El dret a la vida
Continuant amb la seva era de la foscor, el govern afganès, mitjançant el seu ministre d'Educació Superior, Neda Mohammad Naadeem, va enviar dimarts passat un comunicat a les universitats públiques i privades en què s'indicava que: “Es recomana que implementin l'ordre de suspendre l'educació de les dones fins a un altre avís”. Les vacances hivernals per a totes les estudiants d'aquell país s'han convertit des de llavors en un malson que els va arrencar el dret a la vida, el dret a somiar la vida, el dret a crear la vida i a viure-la en totes les seves dimensions i les condemnà a estar recloses a les seves cases.
El mes de març, la maquinària de l'obscurantisme va iniciar el seu projecte d'arrencar el dret a la llum del saber a les adolescents, a qui ja s'ha prohibit l'accés a l'educació secundària. Les afganeses continuen sent ciutadanes sense drets reconeguts i les quals s'ha anat arrabassant la vida gradualment i des que els talibans van prendre, una altra vegada, el control del país l'agost del 2021. Elles van tornar a sentir les arpes de la ignorància asfixiant les seves vides, primer passant per una segregació dins de les aules i després només podien tenir com a formadors a dones o homes majors fins a l'arribada definitiva de la reclusió obligatòria a casa, sense futur i sense cap dret a somiar-lo.
Rosa Parks, que desitjava que la recordessin com una persona que volia ser lliure, va dir que: “Mentre cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”. I així és la situació de les afganeses, òrfenes de pares, germans i amics que podrien ser d'alguna manera els seus aliats per a lluitar contra de la foscor que prometen els talibans i els seus adeptes. I per a més control també, cal asfixiar amb por tots els possibles aliats de les dones i atrapar-los en el mecanisme del terror perquè quedin al marge.
La violència contra les dones continua marcant les polítiques d'altres països dels quals mai es parla, com el cas de Birmània. De fet, segons un informe recent de ONU Dones, la presa del poder per part del exèrcit ha tingut unes conseqüències devastadores sobre les dones, que han experimentat un augment de la inseguretat i la por. El cop militar va augmentar, també, la inseguretat econòmica i a causa de la caiguda dels ingressos les llars han reduït la quantitat d'aliments que consumeixen i, en un terç d'aquestes llars, les dones són les que més redueixen.
En el cas de Birmània, com l'Afganistan i altres tants països on a les dones encara queda pendent que se'ls atorgui l'estatus de Ser Humanes, els homes dominen les institucions militars i religioses que són les més poderoses del país. Per tant, des d'allí es legitimen i es mantenen els diferents graus de violències exercides sobre elles, les seves filles i fills, que creixen envoltats, alimentats i modelats per la por, l'agressivitat i el control mitjançant la violència, i així es perpetua el cicle!
Malala Yousafzi: “Teníem dues opcions: estar callades i morir o parlar i morir. Decidim parlar”.
