Gordillo, Broto, Susana Solano, Joan Cortès, Aina Perelló, García Sevilla, Eva Lootz, Olimpia Velasco, Laia Ventayol, Lara Fluxà, Eulàlia Valldosera, Núria Marquès i un llarg etcètera igualment interessant són els artistes que a Mallorca hem d’agrair a la galeria Maior, que durant 35 anys ens els ha posat al davant.
Tres dècades i mitja d’art, es diu aviat, però no s’hi fa. I és que quan el 1989 Jero Martínez va obrir la galeria Maior a Pollença, tenia dos condicionants poc comuns en el panorama artístic mallorquí del moment: era una dona en un sector absolutament dominat pels homes i, a més, obria una galeria a un poble, de tradició artística, sí, però lluny de Palma i del circuit de l’art contemporani. No semblava la combinació més fàcil per garantir-ne continuïtat.
Jero no només va resistir, sinó que va construir una trajectòria sòlida, allunyada d’estridències, basada en la coherència i la fe absoluta en l’art. Al seu costat, Amador –artista i parella– ha estat part d’aquest camí. Des de Pollença –i uns anys llargs també des d’un espai a Palma– i amb artistes que han marcat i marquen la creació contemporània, moltíssimes dones en un context artístic que també les ha silenciat, la Maior pot presumir de ser una veritable plataforma de promoció de l’art.
Fa tres anys, a més, tenen un nou espai: Coster, a la Pollença rural. Allà, entre camps i pedra seca, l’art respira sense pressa. Aquest dijous, Coster va acollir la festa dels 35 anys: més que una celebració, una declaració de fidelitat a una manera d’entendre la cultura. En temps de projectes efímers i oportunistes, Maior és exemple de perseverança i de com la visió i la convicció d’una dona han contribuït a canviar el mapa de l’art a Mallorca.
