TRIBUNA OBERTA
Opinió 20/01/2018

El docent universitari en el segle XXI

Daniel Adrover Roig
3 min

Professor - Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació a la UOC i la UIBÉs dimarts dematí i en Joan fa una hora que escolta el professor exposar els continguts de l’assignatura de segon curs del grau que estudia. Però, durant els darrers 5 minuts ja ha mirat dos cops el seu Whatsapp: la seva atenció ha començat a fluctuar i la seva disposició per a l’aprenentatge s’ha reduït considerablement. Et diu alguna cosa aquest escenari? Si la resposta és afirmativa, continua llegint.

Segons un rigorós estudi de metaanàlisi del 2014, el fet de basar les classes principalment en exposicions magistrals augmenta un 55% la probabilitat que un alumne suspengui una assignatura. D’altra banda, emprar metodologies actives d’aprenentatge es relaciona amb un augment en les qualificacions obtingudes, fent que un alumne que es troba en el percentil 50 (treu millors notes que el 50% de la classe), passi al percentil 68 (treu millors notes que el 68% de la resta de la classe). Les metodologies actives consisteixen a canviar el focus de la docència i el docent a l’aprenentatge i l’aprenent (‘Ask, don’t tell’). Exemples de les metodologies actives són l’aprenentatge basat en projectes, els espais d’aprenentatge, l’aprenentatge cooperatiu, l’aprenentatge-servei, i la ludificació dins l’aula, entre d’altres. Aquestes metodologies basades en un enfocament constructivista estimulen l’aprenentatge profund enfront del superficial. Continuar majoritàriament amb classes expositives, a més, augmenta la probabilitat que els alumnes perdin l’interès, atès que l’escolta passiva implica una disminució de la capacitat d’atendre passats uns trenta minuts, aproximadament. Aquesta pèrdua de motivació pot derivar en un estil d’aprenentatge enfocat a la superació de les proves, és a dir, a un aprenentatge superficial. Com podem, doncs, millorar aquest escenari? Penso que les principals claus passen per utilitzar metodologies innovadores d’aprenentatge i fomentar la coordinació entre el professorat.

En aquest sentit, l’informe anual de seguiment i avaluació del Grau d’Educació Primària de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ens informà que la valoració feta pels alumnes sobre l’ús de metodologies docents per part del professorat fou de 2,36 punts en una escala d’1 a 4 punts per al curs 2015-2016 (en comparació amb els 2,51 i 2,45 punts per als cursos 2013-2014 i 2014-2015, respectivament). Aquesta puntuació ens indica que la percepció sobre les metodologies emprades pels docents no millora amb el temps i, per tant, esdevé una de les claus de treball amb vista al futur. Per una altra banda, l’aspecte més mal valorat fou la coordinació entre el professorat (1,95 punts sobre 4). Millorar-la és cabdal per fomentar l’aprenentatge i per potenciar la sensació de formar part d’un projecte integrador; especialment en un moment en què cada cop hi ha més estudiants en línia a les Illes (un exemple paradigmàtic és el creixement de l’alumnat de la UOC: un 12% en aquest curs).

Aquestes dades ens suggereixen que és necessari reinventar les metodologies que emprem per tal de despertar la curiositat i potenciar la motivació en un alumnat que presenta una capacitat per a sorprendre’s difícil d’estimular. A més, optimitzar la coordinació entre el professorat universitari esdevé un objectiu de millora, una tasca que no resulta fàcil a causa de la diversitat de figures laborals dels professors i la necessitat de compaginar la tasca docent amb una creixent exigència en tasques de recerca.

Considero que per poder arribar-hi és molt important adoptar una actitud positiva envers l’aprenentatge amb metodologies actives, com també fomentar i estar obert a tendir ponts entre diferents assignatures, enteses no com a illes separades sinó com a parts d’un mateix projecte. Fer-ho, segurament implicarà sortir de la nostra zona de confort, i això no és gens fàcil: exigeix esforç, formació i, sobretot, il·lusió.

Així, els docents no hem d’oblidar que, d’entre les cinc variables més valorades per part dels alumnes envers la tasca del professor, tres es refereixen a la comunicació i l’entusiasme: claredat i capacitat per fer-se entendre, estimulació de l’interès en l’assignatura i motivació dels estudiants a donar el millor d’ells mateixos. Les altres dues variables es relacionen amb la metodologia emprada: preparació i organització de la matèria i compliment dels objectius del curs. Potencia l’entusiasme emprant una metodologia activa centrada en l’aprenent i poc a poc faràs de l’experiència docent un camí enfocat a un aprenentatge profund, durador i adaptat al nostre temps.

stats