I AQUÍ
Opinió 03/11/2018

Un diari que va ser imprescindible

Enric Borràs
2 min

Convertir un diari del franquisme en l’únic diari en català de les Illes Balears no ho podia fer un qualsevol. Ho va fer Pere A. Serra, transformant el 'Baleares' en el 'dBalears'. Era un lloc estrany. O això em semblà la primera vegada que vaig trepitjar aquella redacció, ara fa gairebé una dècada, quan em varen entrevistar per entrar-hi a treballar. Havia vingut a Mallorca de vacances però m’atrapà l’oportunitat de fer periodisme de trepitjar carrer i ja no he acabat de marxar mai del tot de l’illa. Hi treballava una fauna molt variada –més que el lector no es podia imaginar– i hi passava gent de tota mena, per col·laborar, fer-nos arribar històries i explicar un país. Perquè això és el que hi fèiem: explicar un país amb tota la seva complexitat i contradiccions. La biodiversitat es disparava si es pujaven les escales al pis de dalt, a la redacció de l’'Última Hora'. Totes dues capçaleres col·laboraven i competien a la vegada, sovint des de punts de vista prou diferents, però el 'dBalears' era un món a part: un baluard, un diari en català amb una redacció jove i amb empenta. Que Pere A. Serra mantingués un diari en català que era incòmode per a alguns sectors dona pistes sobre quina mena d’home era. Era evident que no ho feia pels doblers. El 'dBalears' va ser un diari imprescindible per ajudar a articular un espai de comunicació illenc sense complexos ni fòbies vers la resta dels territoris de parla catalana. I l’ARA Balears, encara que sigui un projecte diferent, també n’és hereu. D’aquella redacció en varen sortir periodistes que ara tenen un paper clau a les Balears, i a tots ens dirigia Miquel Serra, fill de Pere A. Serra, que ens va ensenyar a conèixer millor el lloc on vivíem i com fer-hi periodisme. Aquell lloc estrany va ser una escola per als que hi hem passat.

stats