26/03/2021

El dia del Ram

3 min
Un penitent durant la recreació de la Passió de Crist al barri d'Iztapalapa, a Ciutat de Mèxic.

Demà és diumenge de Rams o el dia del Ram o Ram pelat o com els agradi més. Es diu així perquè se celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem, que va ser un diumenge, i la gent el victorejava estenent mantells al seu pas i escampant pel camí branques d’arbres. És curiós que la denominació vingui de les branques d’arbre trencades, suposadament d’olivera, ja que Jesús passava prop de la Muntanya de les Oliveres. Tres dels quatre evangelis no especifiquen de quins arbres es tractava. Mateu diu que es tractava simplement de branques d’arbres. Marc, de ramatge que tallaven dels camps. Lluc no en diu res. Només Joan escriu que portaven palmes que havien tallat de les palmeres. D’aquí ve la tradició de la indústria del palmó… 

Comença la Setmana Santa. I comença posant en evidència la poca seriositat de la gent. L’aclamaven, cridaven "Hosanna!", deixaven que el pollí on muntava Jesús petgés els seus mantells, duien palmes i escampaven branques d’olivera i només quatre dies després cridaven "Barrabàs, Barrabàs", preferint un criminal a Jesús. 

Com ja saben, Barrabàs va ser alliberat i Jesús va ser crucificat. Però va ressuscitar al tercer dia. Això és el que se celebra aquesta setmana. 

Ara la setmana s’ha reduït notablement. Ha passat a tenir tres dies: divendres, dissabte i diumenge. I en alguns llocs, com Catalunya, quatre. Dilluns també és festa. Dijous Sant, un dia tan important, el dia del Sant Sopar, el dia de la traïció de Judes, el vespre de l’oració a l’Hort de les Oliveres, quan Jesús va ser pres, ja no és festa. Per anar a esquiar, ja n’hi ha prou.

Setmana Santa coincideix amb l’inici de la primavera. Els llorers són florits, els arços són florits i les humils farigoles. Hi ha una dansa còsmica de renovellament. La saba circula, les gallines ponen com condemnades. Tot això, tots aquests sucs, que deia el poeta Gerard Manley Hopkins, quin sentit tenen? Tot està lligat no pas a la crucifixió sinó a la resurrecció. 

Setmana Santa és el temps d’escoltar la Passió segons Mateu, de Bach. També l’altra, és clar. Però la gran passió de Bach és la que es basa en l’Evangeli de Mateu. Aquesta passió és una de les obres mestres de la humanitat. Segles de saviesa, d’esforç, d’inspiració, de talent i de treball culminen en aquesta obra que honora la humanitat sencera i és una prova de la dignitat humana, malgrat tots els esforços que fem per dissimular-la. La Passió segons Mateu té, per mi, un moment impagable. És l’ària “Erbarme dich, mein Gott”. La nit de dijous a divendres, mentre Jesús era jutjat en aquell judici-farsa que me’n recorda un altre, Pere, que l’havia seguit fins a casa de Caifàs, s’escalfava en una foguera que havien fet al pati els soldats i les minyones de la casa. Ja se sap, a l’abril, les nits són fredes a Jerusalem. Mentre Pere s’escalfa i espera a veure què passa, una minyona li diu: "Tu anaves amb ell". Pere ho nega. Després, una altra li diu el mateix. Pere ho torna a negar. Després, uns que surten, li diuen: "Se’t coneix per l’accent que ets galileu". Pere diu: "No conec aquest home". Les flames han minvat, hi ha a l’aire un instant de silenci somnolent. I canta un gall. Pere es recorda que Jesús li havia dit que el negaria tres vegades. I surt a fora i plora amargament. Això ho explica, més o menys així, el tenor que fa d’evangelista. Però tot seguit ve la meravella de les meravelles: l’ària que canta la o el contralt. Llavors som nosaltres que plorem amargament. 

Divendres Sant és el dia de la crucifixió. Ach Golgatha!, oh Gòlgota!, senten cantar els fidels de Leipzig a la Thomaskirche. Jesús es mor i el vel del Temple s’esquinça pel mig i les tenebres cobreixen la terra. La nit cau sobre el Calvari i sobre Jerusalem com una flassada negra i espessa. Però el poeta Charles Péguy ens diu, com per tranquil·litzar-nos, que Josep d’Arimatea ja s’acosta amb el seu llençol blanc. El llençol amb què embolcallaran Jesús. Contra la nit del terror, la tendresa. 

Dissabte Sant és un dia buit. Dia d’espera. I què esperem? Doncs una cosa tan senzilla com una resurrecció. Que Jesús torni. Quan el tanquen dins de la tomba, Bach ens torna a fer plorar. Ara els cantants de Leipzig diuen a Jesús: bona nit, bona nit. Gute Nacht, gute Nacht! Un lleuger perfum de luteranisme pietista queda suspès a l’aire. Mein Jesu, gute Nacht!       

Quan, diumenge, Jesús ressuscita, tot són campanes i alegria i flors i sol i tramuntaneta. És Pasqua! I així acaba la Setmana Santa. L’endemà, dilluns, és una dia de ressaca. L’emoció ha estat molt forta. 

Narcís Comadira és escriptor i pintor