Detinguda als Estats Units com a les dictadures
Dimarts passat, Rumeysa Otzurk, una estudiant turca, va ser detinguda al carrer per agents federals dels Estats Units, vestits de paisà, que la van emmanillar allà mateix i la van ficar dins un cotxe sense marques policials. El seu “delicte” havia estat ser la coautora d’un article crític amb Israel al diari de la universitat.
Ja sé que al catàleg diari d’horrors no hi cap res més i que hi ha històries més crues, com les que va explicar el soldat rus desertor a Francesc Millan a l’entrevista que l’ARA va publicar ahir. Però les imatges de la detenció de l’estudiant, gravades per una càmera de seguretat, no deuen ser gaire diferents de les de la Stasi de la RDA o dels grisos de Franco perseguint dissidents. Amb la diferència que allò eren dictadures. Allà on no hi ha llibertat d’expressió i de manifestació, i hi ha por de parlar públicament en contra de les posicions del govern, hi ha una dictadura.
La detenció de Rumeysa Otzurk és un abús de poder, un recargolament de la llei, una caça de bruixes, un avís a navegants, la negació d’allò de què sempre han presumit els Estats Units: l’esperit crític, fer-se preguntes, el debat d’idees, que són els valors sobre els quals, fa menys de cinquanta anys, Reagan explicava la superioritat moral nord-americana sobre la Rússia soviètica.
Els fets són importants, encara que les xarxes i els discursos ens vulguin fer creure que ja no ho són. Avui són perseguits els estudiants i professors universitaris que critiquin Israel i les universitats que no demostren prou obediència. Demà ho serà qualsevol altre ciutadà que critiqui la invasió de Groenlàndia o el líder suprem de la restauració nacionalista blanca.
