Desinhibició trumpista
A l’estat espanyol, sempre que s’entra en campanya electoral, els conservadors fan emergir el fantasma d’ETA. Ara mateix han popularitzat l’eslògan ‘Que te vote Txapote’, referint-se a l’assassí de Miguel Ángel Blanco, el regidor del PP que va ser executat a sang freda l’any 1997. Citar Txapote contra Sánchez, doncs, perquè tot s’hi val; tornar a treure el nom d’un assassí infame, certament, però del qual es pot viure la mar de bé, com fan els conservadors més o menys feixistoides. Abans –durant el franquisme– atiaven la por al comunisme, i ara a ETA, tot i que citar ETA és com citar el papu, l’home del sac, o na Maria Enganxa. Construeixen la seva campanya política aprofitant l’assassinat dels seus, amb el nom dels assassins fan un relat a la contra que només serveix per atiar la por, l’odi i un esperit de venjança que no té cap sentit si apunta al PSOE, que fet i fet va donar corda als GAL. Ara els del PP han fet fins i tot samarretes i polseres amb el nom d’aquest assassí: el clima d’irracionalitat i desvergonyiment és tan estratosfèric que només és explicable des d’aquest espanyolisme que converteix en merda pura tot el que s’atreveix a tocar, encara que només sigui amb la mirada.
ETA continua fent un servei meravellós, i se l’ha de reciclar, sempre, perquè dona vots i divideix i tensa i facilita el patetisme i la ràbia, tot el que políticament es pugui capitalitzar per castigar els progressistes, ara aquest antisanchisme furibund, que només pot fer que motivar els escèptics davant l’onada d’odi de dretes. Aconseguiran, amb tanta fúria, que fins i tot els més decebuts agafin por davant la metralla retòrica d’aquesta dreta espanyolista. No és que facin més por que una pedregada; és que són la pedregada.
Sovint es diu que l’independentisme català, amb la seva aposta sobiranista unilateral, hauria fet emergir l’extrema dreta de la caverna on estava des de la Transició; com si el PP fos un model de dreta conservadora civilitzada o liberal o democristiana, que sempre hagués fet front a les propostes xenòfobes, radicals, nativistes, etc. Cosa que no és així. El PP sempre ha tingut un voxisme interior, un franquisme encorbatat i tecnocràtic, que ara amb la desinhibició trumpista, que s’ha activat arreu del món, no ha fet més que créixer i apostar per marques pròpies, també perquè el PP, per egoisme de cadiretes, no les ha sabut integrar.
El PP de Rajoy va posar damunt de la taula que era legítim usar la violència contra el sobiranisme, com es va fer ben patent l’u d’octubre de 2017. És aquest fet el que dona ales desplegades a l’extrema dreta, no l’aposta per voler votar pacíficament en un referèndum d’autodeterminació. Des d’aquell dia, la política a Espanya és un femer, un abocador de les pitjors mentides i propostes, que per això mateix sembla només atraure el pitjor de cada casa. A les persones informades, amb voluntat de cultura, fins i tot ens vindria de gust poder-nos permetre el luxe de no voler-ne saber res, de tot això. Per desgràcia, ens és impossible.
