La gala dels Ciutat de Palma (així la vaig veure)
Voler acontentar tothom té el perill de no acabar d'agradar a ningú. La gala dels premis Ciutat de Palma 2015, duita a terme aquest dimecres de Sant Sebastià, es va presentar amb una escenografia exquisida i una il·luminació de l'escenari realment destacable, davant el públic que omplia el teatre Principal com no es recordava en cap de les darreres edicions. El joc de cortinatges de vellut i pantalles de projecció tenien l'encert de no convertir en carrincló allò que és solemne per institucional. El premis literaris, novel·la i poesia han tornat a reconèixer exclusivament l'escriptura en català, que és la manera natural d'afavorir la llengua pròpia com a instrument de cultura; així que els escriptors brindaren a Can Alcover i tornaren al Principal. El bon ambient ja s'havia respirat a l'entrada del teatre i, en començar l'espectacle involucrant el batle José Hila, el director general de Comunicació Joan Carles Palos, el cronista de Palma Tomeu Bestard i l'escriptor Carlos Garrido en un muntatge que lligava Palma i Hollywood a finals dels anys 50 (quan de fet no estigueren tan enfora i la nostra ciutat es va començar a sofisticar amb la presència d'estrelles de la gran pantalla i les primeres onades de turistes), blanc i negre, color, música, cinema i un bon ritme; la cosa prometia.
Però no es pot acontentar tothom. Al centenari de Llorenç Moyà no li calen vestits de pagesos perquè tota gran ploma és contemporània (i mal favor se li fa en treure-la d'un calaix que fa olor de naftalina), com ho podria haver estat de principi a fi, contemporània, una gala entre la qual només es pot destacar la dansa de Res de Res, per destacar-ne alguna cosa. Dels premiats, només se'n deia el nom, i el lliurament dels guardons als qui havien de ser protagonistes de la vetllada se succeïa amb una celeritat que feia difícil recordar qui i en quin àmbit s'havia reconegut la tasca de qualcú.
Arribà el discurs del batle i José Hila va ser extremadament correcte, amb la correcció d'allò que és indiscutible ("la cultura és alguna cosa més que un dia a l'any. Alguna cosa més que una arma política, un bé de luxe o una pedra a la sabata", d'acord), però amb una manca d'allò que precisament distingeix la cultura: una aportació original, pròpia, una capacitat per fer veure les coses d'una altra manera, saber sortir d'allò que és sabut i sumar qualque element per al debat o la discussió.
Amb tot, una gala notablement millorada, però millorable. I de tota manera, també és això el que una demana a la cultura de Ciutat.
