09/08/2021

Deixar-se morir pel català

Una cosa digna d'admiració és l'habilitat de la dreta ultranacionalista espanyola (PP, Vox, les despulles immarcescibles de Ciutadans) per fabricar falsos debats i arrossegar-hi l'esquerra (en el cas del PSOE, arrossegar-lo i doblegar-lo d'entrada). Ahir parlàvem de la turismofòbia i la madrilenyofòbia, i totes quantes “fòbies” puguin ser diagnosticades per El Mundo, l'Abc, El Español o OK Diario en el seu incansable combat per protegir les essències de l'Espanya eternament indivisible de les fòbies i els odis malaltissos que arriben a desenvolupar certs desaprensius. Però aquest estiu ens ha retornat un altre clàssic de l'absurditat nacionalista: “Vostè què s'estima més, que el metge parli català o que el curi?” Fa vergonya fins i tot posar-ho per escrit, però aquests són els termes en què ho plantegen.

Cargando
No hay anuncios

L'últim a fer-ho ha estat el vicesecretari de comunicació del PP (un càrrec prometedor: el va ocupar Pablo Casado, quan es dedicava a especular en públic sobre la possibilitat d'afusellar Puigdemont, com en el seu moment es va fer amb Companys), un intoxicador del debat públic anomenat Pablo Montesinos. Ho va fer en relació a la possibilitat que el govern de Pedro Sánchez pogués transferir la gestió dels metges interns residents (MIR) a la Generalitat de Catalunya, una idea que havia circulat però que el govern d'Espanya ja s'ha afanyat a aclarir que no es produirà de cap manera, com sempre a causa del pànic que li produeix al PSOE la reacció de la dreta. El desmentiment, però (també com sempre) no ha evitat que el PP torni a expel·lir la seva desinformació. No tan sols a Catalunya: també a les Balears la nova direcció del PP, amb una provinciana al capdavant anomenada Margalida Prohens (ocupa un escó al Congrés de Diputats, i això li produeix un enlluernament que la desborda), ha recuperat la cançó segons la qual el requeriment de la llengua catalana al personal sanitari empobreix la qualitat de la sanitat pública. “¿Vostè prefereix que el metge tingui el nivell C o que el salvi de morir?”

En un país que no hagués caigut fa tant de temps dins l'absurd més desolador, no es planteja una disjuntiva falsa com aquesta. És obvi que el personal sanitari ha de ser capaç d'atendre la ciutadania en la llengua del país, i, allà on hi ha dues llengües oficials, en les dues, sempre i sense cap excepció. Només en una, no: en les dues. Però la intenció sempre és la mateixa: fer passar el català com una imposició dels “nacionalistes” que ens costa un dineral i ho empobreix tot. Han culpat el català del fracàs escolar, sense cap vergonya, i en aquest cas el culpen dels problemes de la sanitat pública i, si cal, de ser la causa de la mort de certs pacients. El català seria una imposició de quatre fanàtics disposats a morir, o fer morir els altres, per la mania de tenir metges, infermeres i personal administratiu que entenguin (entenguin, tan sols) la llengua dels ciutadans del país. La finalitat també és sempre la mateixa: arraconar el català de l'ús públic, fins a fer-lo desaparèixer. Això és tot.