OPINIÓ
Opinió 29/05/2020

Decréixer per poder créixer

3 min

Doctor en EconomiaRebre setze milions de turistes cada any genera molts de llocs de feina. És bo tenir tants visitants?

Sabem que la majoria de llocs de feina creats són precaris i de baixa qualitat i també coneixem l’impacte ambiental: 200.000 vols anuals que acceleren el canvi climàtic i la construcció de més places d’allotjament que a tot Sicília, Sardenya i Còrsega juntes (aquestes illes turístiques tenen 12 vegades la nostra superfície). Per altra banda, sovint no es té en compte que aquest model necessita una gran inversió i despesa pública: les 400.000 persones que han vingut a treballar i viure aquí en els darrers 40 anys han de mester -com tothom- metges, mestres, carreteres, depuradores i ajudes socials. El problema és que gran part dels impostos recaptats (a través del sou dels treballadors i de la despesa dels turistes) i que servirien per pagar aquestes despeses no es reinverteixen a Balears, sinó a les altres autonomies.

En els propers anys, aquest model basat a rebre molts milions de visitants pot ser més qüestionat. En primer lloc, perquè les destinacions de turisme de masses seguiran la tendència mundial d’estalviar-se treballadors i nòmines gràcies als robots i la intel·ligència artificial: màquines que netegen habitacions d’hotel, robots que ajuden a la cuina o autòmats que construeixen carreteres. I segon, perquè els efectes del canvi climàtic poden convertir les Balears en un lloc menys atractiu: platges més petites per la pujada del nivell de la mar, més calor a l’estiu i més grumers.

Hi ha alternatives a un sistema que necessita tants visitants? És factible rebre menys turistes però que siguin més bons? En un entorn amb tanta competència i on els clients actuals (classe mitjana alemanya, britànica i espanyola) no estan per tirar coets, aconseguir que la gent pagui més per passar les vacances aquí no és fàcil. Una de les vies per atreure visitants més bons és que allò que ofereixes sigui millor i diferent que la resta de competidors i que t’adrecis a un públic distint: anar de vacances a una illa ha de tenir un punt d’exclusivitat i d’excepcionalitat.

Per aconseguir-ho, es pot intentar millorar la reputació de la destinació a través de, com sempre anuncien els governs, plans de reforma de les zones degradades o fomentant la construcció d’allotjaments de categoria superior. Però aquestes actuacions per intentar fomentar la qualitat semblen difícilment compatibles amb, al mateix temps, voler encabir aquí tants turistes com a tot Croàcia, que té sis vegades més longitud de costa que les Balears. En canvi, si hi ha una menor oferta d’allotjament, visitar i hostejar-te a una illa és un bé més preuat, una experiència més única. Això sí: la resta del producte ha de ser bona. Platges, restaurants i comerços han d’estar a l’alçada.

El turista que gasta més durant les vacances és aquell que té més nivell d’estudis i més formació: davant d’unes destinacions tan semblants i que ofereixen més o manco el mateix, cada vegada hi ha més ciutadans que cerquen una experiència diferent i autèntica. És a dir: visitar una de les millors galeries d’art contemporani del món a l’illa del Rei a Menorca, sopar a un restaurant de cuina local d’autor i descobrir i comprar un vestit dissenyat aquí. També demanen una atenció personalitzada (davant un bon somelier, no hi ha robot que valgui) i amb un alt nivell de preparació del personal. Afortunadament, turisme de qualitat ja no és sinònim de jugar a golf i anar amb llanxa.

El vi en torna a ser un bon exemple. Avui es fa menys producció que abans, la qualitat és molt superior i el preu s’ha disparat. Si empresaris i governs no haguessin anat cap a aquesta direcció (límit a les quotes per sembrar vinya, renovació tecnològica dels cellers, creació de la denominació d’origen), encara vendríem vi a granel: molt i barat. Varen decréixer per créixer millor.

En turisme, si només penses a salvar la temporada cada any, estàs fent un mal favor al mateix sector i al conjunt de l’economia. Ara, el Govern i els consells insulars tenen una oportunitat d’or. A les Balears hem establert un nombre màxim de 630.000 places turístiques. Aquest sostre tan alt implica que encara es poden fer 120.000 noves places. Aquesta quantitat es pot reduir de manera legal i sense costos amb dues accions simultànies: els consells, reduint significativament el nombre de noves places que encara es poden construir, i el Govern, no renovant aquelles places que es van donant de baixa, sense tornar-les a oferir al mercat.

D’aquesta manera, de manera gradual, corregim els excessos urbanístics i ens adaptam a la manera de fer vacances del futur.

stats