El debat sobre el futur turístic a les Balears no serveix de massa més que de propaganda d’uns partits contra els altres –amb els respectius grups socials que els ajuden–, però no per trobar una solució a l’allau de visitants que patim: 15,6 per resident, producte de la maquinària –creada pels senyors de la política i l’economia balear– que necessita més i més mà d’obra barata, més consum de tot i molt a canvi de cada vegada manco benefici social.
Enguany arribaran més de 19 milions de turistes. No, emperò, els 20 que s’havien previst inicialment. La diferència no serà conseqüència de cap decisió política sinó dels preus massa alts per a un tram de clients, els que se’n van a altres llocs. Si quan esclatà la polèmica per la saturació en tota la seva intensitat (2019) arribaren 16,5 milions de visitants i enguany superarem els 19, és obvi que el relatiu l’alentiment del creixement –sobre el que es preveia– no ens estalviarà la continuació de l’espectacle polític basat en el fet de xerrar molt per a no dir res, amb el PSOE i el PP com a actors principals.
El mes de juliol del 2022 l’aleshores conseller de Turisme, Iago Negueruela (PSOE), qualificava la saturació com a una mera “sensació” que tenien els que la criticaven, però advertia que “als treballadors” el que els interessava no era res d’això, sinó la feina ben pagada. Ara va a manifestacions contra la saturació. Contra la del PP. Perquè contra la que impulsa el Govern de Pedro Sánchez (PSOE) no és que no s’hi manifesti, és que no diu ni piu. I no és que el president no ho expressàs ben clar a l’estiu: confiava que el nombre de turistes que arribi enguany al país passi dels 94 milions del 2024 a almanco 100. Com que a l’Arxipèlag acollim un 20% del total, per satisfer-lo n’haurien d’arribar 1,2 milions més.
Marga Prohens (PP), que el 2018 es fotografiava rere d’un cartell a favor de l’arribada de més turistes, va descobrir l’any passat el rèdit polític i electoral que li podria donar a imitar Francina Armengol en l’ús de la propaganda, en especial en tot el referit al turisme. S’inventà allò de la “contenció”, s’apuntà a dir que també és “sostenible” en el que calgui, “circular” i tot, si és necessari, i al “no podem créixer més”. Això sí, sense decréixer turísticament perquè “ningú no ho vol”, segons digué en una sessió parlamentària. I de passada acusà el PSOE de ser el responsable “de la saturació”.
La gran aportació teòrica de la presidenta al debat és aquest punt –“la contenció”– que deu estar ben enmig entre la reducció i la progressió del nombre de visitants. Quan en una entrevista se li demanà que concretàs quina quantitat aproximada de turistes s’hauria de contenir, si més a prop dels 18,7 milions del 2024, dels 17,8 del 2023, dels 16,5 del 2022 o dels 19 i busques que es preveu per a enguany, la resposta va ser de manual –calcada, per cert, de la d’Armengol en un altre interviu a la pregunta de quants de turistes no s’hauria de sobrepassar–: moltes paraules per a cap concreció.
Si el PP i el PSOE (44 escons sobre els 59 que formen el Parlament; 35 el 2019 i 34 el 2015, en els pitjors moments per al bipartidisme) fugen de qualsevol concreció i es limiten a desplegar propaganda un contra l’altre, quines possibilitats hi ha que les forces que diuen voler canviar el model no només turístic sinó també productiu (els Més, 6 escons; Unides Podem, 1) puguin forçar-les a fer-ho? I això sense comptar a l’equació el neofeixisme (Vox 5 i Grup Mixt 3), que està a favor de més turistes.
Un altre interrogant pertinent, més enllà dels partits, és: si el principal resort per controlar l’afluència turística són els aeroports d’Aena, empresa privada un 51% de les accions de la qual està en mans de la pública Enaire que depèn del Ministeri de Transports (PSOE), per què mai s’ha convocat una manifestació contra la gestió turística del Govern central que està expressament a favor d’incrementar la saturació, tal com va demostrar Sánchez?
En resum: les manifestacions contra la massificació –amb l’assistència de part dels saturadors– es convertiran en tradició, continuarà el debat entre contenció i decreixement, i mentrestant Aena continuarà “millorant” els aeroports i la saturació es farà –s’ha fet– crònica. I ja ho veurem.
