El debat de política general ha estat una tragicomèdia en dos actes, amb cert interès per als periodistes i absolutament allunyat dels ciutadans, que tenen a bastament problemes per contemplar aquest espectacle de províncies sense cap incidència en el món real.
La part tràgica de tot plegat ha estat comprovar que l’extrema dreta ha guanyat la batalla ideològica pel que fa a la migració. El PP n’ha adoptat el mateix registre, i el discurs de la presidenta del Govern, Marga Prohens, va ser preocupant. En primer lloc, per equiparar la identitat de les Balears amb l’humanisme cristià. Quan acompanyes l’humanisme d’un adjectiu religiós, li’n lleves la universalitat. Però, si ho fas com a presidenta en el Parlament, demostres que no governes per a tots. La creu i qualsevol altre símbol religiós no ha de travessar la porta de cap organisme democràtic.
Més trista és encara la contradicció entre l’humanisme cristià de la senyora Prohens i la posició inhumana i antihumanista que ha adoptat el Govern envers uns migrants que en cap moment han donat mostres de voler posar fi a la nostra identitat, bàsicament perquè dediquen tots els seus esforços a sobreviure. Volen defensar la identitat d’un país apuntant els més febles, mentre que legislen en contra de la llengua en la qual s’expressa aquesta identitat. Prohens va lamentar que li hagin dit “racista”, però ha d’entendre que és molt difícil dissociar un discurs racista de la persona que ho fa.
La comèdia va ser la de sempre. Hi ha diputats que no arriben al nivell d’oratòria d’un delegat de classe de Primària. A la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, només l’escolten els seus tres companys de grups parlamentaris, mentre que les bancades del PP i l’esquerra riuen ben a gust mentre parlen. És clar que el PP riu i després n’agafa idees, com si no es notàs la jugada.
El portaveu dels populars, Sebastià Sagreras, ja ha fet bandera de la incorrecció lingüística i setmana rere setmana ens ofereix un discurs ple de barbarismes, verbs mal conjugats i expressions que algú podria qualificar d’una mica barroeres.
Pel que fa a l’oposició d’esquerres, haurà d’anar més enllà el que queda de legislatura si aspiren a recuperar vots les pròximes eleccions. El PP té molts punts per tornar a governar la legislatura que ve, en bona part per demèrit dels seus rivals.
